Conviure i reconèixer la diferència és un puntal de la democràcia. L’extremisme nega l’altre, nega idees i persones diferents. Les considera adversàries i fins i tot per eliminar. Són, per definició, altericides. Des de l’illa d’Utoya a Oslo, on a l’any 2011 92 joves socialistes van morir assassinats a mans d’un extremista antiIslam; als atemptats d’estiu contra persones jueves a Brussel·les, passant pels recents apunyalaments a Lleida, veiem com l’extremisme elimina físicament.
Hi ha molts tipus d’idees intolerants. El catedràtic Antón Costas ha afirmat que el fonamentalisme de mercat també és extremisme. L’obsessió pel dèficit i pel deute públics crea desigualtat, atur, pobresa i és brou de cultiu perquè la classe treballadora empobrida i les persones nouvingudes siguin enfrontades pels guanyadors de la crisi.
D’altra banda, hi ha gradacions i formes d’extremisme. Les darreres eleccions europees han comportat la victòria del Front Nacional a França i de l’UKIP al Regne Unit. Hem vist també com a Hongria o a Suècia, aquests partits obtingueren un bon resultat. Per fortuna, fa pocs dies el grup parlamentari extremista al Parlament Europeu s’ha dissolt. La debilitat de la democràcia és la fortalesa dels extremismes. És un cercle viciós que hem d’aturar. Deia Olof Palme, l’exprimer ministre suec assassinat l’any 1986, que el combat al racisme no necessita grans teories sinó d’un dia a dia digne per a la majoria.
A Badalona el racisme institucional del PP al govern mira d’excloure persones dels serveis socials, fins i tot infants, amb l’argument que fa pocs anys que hi resideixen. I una activista del moviment de les dones denunciava la censura al manifest del 8 de març. A més, se’n riuen de la Diada Nacional no atorgant-li relleu. I fins i tot, han prohibit l’Estaca a la clausura del Filmets. Els 300 espectadors assistents, això sí, s’hi rebel·laren.
Diu Lluís Llach en una altra cançó, Abril 74: “Companys, si enyoreu les primaveres lliures / amb vosaltres vull anar, / que per poder-les viure / jo m’he fet soldat.” Enyorem les primaveres lliures d’intolerància. No vindran soles. Necessitem fer créixer la democràcia, dient no quan ens humilien i ens neguen, cantant si cal; amb participació ciutadana i debat, al carrer, amb polítiques justes, amb persones honestes. L’acció col·lectiva, de la majoria que volem respecte, necessita raons i de sentiments comuns. Necessita la cultura i de l’activisme per arrencar l’Estaca.
