A Catalunya, més de 2,4 milions de persones amb dret a vot van decidir no anar a votar a les passades eleccions municipals. Si fa no fa, és el que passa cada vegada que hi ha una convocatòria electoral. Aquesta elevada abstenció, però, és diferent si es tracta d’eleccions municipals, autonòmiques, generals o europees. En aquest últim cas, l’abstenció és molt més gran.
La valoració que fa l’electorat de la importància de cadascuna d’aquestes institucions és una altra història, si bé cada dia hi ha més gent que és conscient de la dependència dels estats respecte a Europa.
En un estat democràtic, la participació ciutadana en unes eleccions és un dret fonamental, ja que quan les persones no voten estan renunciant a la seva veu i al poder que tenen de decidir sobre els assumptes que els afecten.
Ara es parla molt de desafecció política, de cansament i de manca de confiança en les organitzacions polítiques, especialment de les esquerres.
La gent de dretes, aquells que volen mantenir els seus privilegis i no volen canvis ni millores en la societat, i que es beneficien de les desigualtats i les injustícies, són els més interessats a desmobilitzar l’electorat amb campanyes de desinformació, tergiversació, manipulació i altres estratagemes. No és casualitat que la majoria dels grans mitjans de comunicació intensifiquin i es facin ressò de qualsevol notícia, sigui certa o no, que serveixi per desqualificar dirigents, sobretot, d’organitzacions d’esquerres.
Desmobilitzar les classes treballadores és una prioritat per a aquells que no volen que res canviï (per això als partits de dretes també se’ls anomena conservadors).
Allò de “tots són iguals”, la corrupció generalitzada, l’aferrament a la cadira o el “mai han treballat”, entre altres, són arguments que es repeteixen mil vegades per referir-se a dirigents polítics d’algunes organitzacions.
Cal anar a votar el 23 de juliol, perquè així ens farem protagonistes de la història
Les notícies escabroses i les falses acusacions es repeteixen una vegada i una altra fins que l’electorat les fa seves i, encara que es demostri que són fraudulentes i infundades, ja s’han interioritzat i difícilment l’elector o electora canviarà la seva decisió.
I, en la majoria dels casos, dirà això: “Que els fotin”.
Ara bé, com també està demostrat, la gent de dretes sí que sap el que ens juguem a les eleccions. Per això, el diumenge, i després d’anar a missa, el primer que fan és anar a votar.
Tenen clar que, si no volen perdre l’statu quo, han d’anar a votar els seus, els que defensen i legislen a favor seu, per mantenir els seus privilegis. Encara més, són els que, a la sortida del local on han anat a votar i a preguntes de qualsevol mitjà de comunicació, afirmaran sense cap vergonya: “Hem votat perquè per a nosaltres és un acte de responsabilitat i de compromís amb el futur de la nostra ciutat, el nostre país i la democràcia”.
Ara bé, amb la mateixa solemnitat declararan, si el govern no els agrada, que no és legítim.
És cert que ningú està obligat a anar a votar, encara que votar sigui una forma d’expressar la nostra opinió sobre com volem que sigui el nostre futur i el de les generacions que vindran.
Votar –i no hem d’oblidar que aquest dret va ser una conquesta social– ens permet participar en la vida política i social de la nostra ciutat, del nostre país. Votar és també una responsabilitat de totes les persones d’un determinat territori, ja que les decisions que prenen els representants polítics afecten la nostra qualitat de vida, ja sigui amb la millora de l’espai comú o amb la construcció d’equipaments i serveis essencials.
Per això, tal com diu un amic meu, anar a votar té conseqüències importants per a les nostres vides i, si ens quedem a casa, estem deixant que altres decideixin per nosaltres.
Quan votem un determinat partit polític, estem donant suport a les seves propostes i valors i hem d’exigir-li, si aconsegueix governar, que compleixi amb el seu compromís, amb el seu programa.
Sabem que en moltes ocasions, massa ocasions, els nostres càrrecs electes s’obliden del programa i anteposen els seus interessos personals per damunt del seu compromís amb l’electorat. Ara bé, això no ha de ser excusa per no anar a votar. I, si no ens fiem de les persones que ens representen o aquestes no respecten el seu programa, tenim més opcions, si bé mai hem d’oblidar el que defensen uns i altres, ja que no és veritat que tots siguin iguals.
Afortunadament, són més els càrrecs electes que fan bé la seva feina i treballen per millorar el benestar de la col·lectivitat, de la seva ciutat o poble, que no els que se n’aprofiten per al seu benefici particular. Són més les persones honestes que les persones corruptes.
Si volem que la nostra societat avanci i millori, que s’acabin les injustícies i les desigualtats, i si la nostra aposta és una societat cohesionada i lliure, cal anar a votar el 23 de juliol, perquè així ens farem protagonistes de la història i no simples espectadors amb el dret a la rabieta i la protesta.
Les persones jubilades i pensionistes tenim clar què ens hi juguem, ja que, entre altres coses, la dreta considera inviable el sistema públic de pensions, tot el contrari del que defensa l’esquerra, que no només el veu viable, sinó que ens ha apujat un 8,5% la pensió.
