Al llarg d’aquest any, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra celebrarà els 600 anys de la seva fundació. Són sis segles plens de vida i d’històries els que han transcorregut des que el mercader Bertran Nicolau, el 22 d’octubre de 1416, va comprar el mas de Sa Murtra i s’hi van establir set frares jerònims procedents de Sant Pere de Ribes, on eren tres anys abans.
El monestir, com molts altres indrets del nostre entorn, és un tresor que molts badalonins no coneixen. No obstant això, l’any que Badalona va ser capital de la cultura catalana (2010) el van triar com una de les meravelles de la ciutat. Més de la meitat dels que van participar en la votació per triar els set tresors més preuats de Badalona van decidir que Sant Jeroni ocupés el primer lloc. L’any 2014, aquest monestir va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
No parlarem ara de la necessària i urgent restauració d’aquest vell monestir situat a la vall de Betlem. Cal evitar que es degradi i això és responsabilitat, no sols dels propietaris, sinó també de les administracions. Badalona ha de tenir més cura del seu patrimoni cultural i artístic si no vol perdre una part de la història. Hem de ser conscients que no tan sols s’hi conserven restes romanes sinó també altres mostres arquitectòniques molts interessants del seu passat badaloní i cal evitar que es destrueixin.
Però no és aquest el tema de què volia parlar. Volia explicar el que em va contar un vell amic coneixedor o inventor d’històries.
Em diu que per Setmana Santa de 1493 els reis Catòlics reberen Cristòfol Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra quan aquest va tornar de la descoberta d’Amèrica. Sembla que els reis d’Espanya, quan visitaven Barcelona, preferien descansar en aquest monestir situat en mig dels boscos i rierols de la serralada de Marina.
Doncs bé, quan Cristòfol Colom va tornar del seu primer viatge al nou continent, tothom sap que va portar productes desconeguts a les nostres terres, entre altres el tomàquet.
A Badalona, com a tota la Mediterrània, era costum untar el pa amb oli. També hi havia una variant que utilitzaven els badalonins per aconseguir millorar el gust del pa i estovar-lo. Consistia, concretament, a fregar la llesca de pa amb figues.
Els monjos no desconeixien aquesta fórmula per fer que el menjar fos més apetible. Tampoc no podem ignorar l’afició dels monjos per tots els productes dolços, com les dificultats que hi havia per aconseguir mantenir el pa tendre.
Així que van aprofitar els tomàquets que Cristòfol Colom va entregar als reis i, un bon dia, un frare va fregar una llesca de pa dur amb aquest producte tan gustós abans de posar-hi l’oli. L’èxit del resultat va sorprendre el mateix monjo i de seguida tota la comunitat va poder gaudir d’un menjar tan excel·lent.
Fins aleshores, per aconseguir millorar el gust del pa, era normal untar-lo amb vi i sucre, amb la nata de la llet, amb figues… però, lògicament, no amb tomàquet, que era un fruit desconegut a Europa.
En aquells temps les visites dels camperols i els pescadors badalonins al monestir de Sant Jeroni eren freqüents, amb l’objectiu de resar i demanar al totpoderós que els ajudés a aconseguir bones collites. Així que, de seguida, van poder gaudir també d’aquesta menja tan deliciosa.
Diu el meu amic que es va fer tan famós aquest plat que aviat es va estendre per tot Catalunya i també es va popularitzar en altres punts de la geografia peninsular.
Però, com ha passat amb altres qüestions, aviat tothom es va oblidar de l’origen d’aquest descobriment. Hi ha qui diu que prové de l’època en què els emigrants murcians arribaren a Barcelona per treballar en la construcció del metro de la ciutat, al començament del segle vint.
Tanmateix, la primera documentació que parla de l’existència d’aquest menjar data del segle XVIII. L’escriptor Nèstor Luján afirma que ja tenim referència escrita del pa amb tomàquet l’any 1884. Segons la seva tesi, es devia estendre al món rural en el moment d’abundor dels tomàquets i que es devien aprofitar per estovar el pa sec.
Sigui com sigui, el que és cert i ningú pot qüestionar és que va ser a Sant Jeroni de la Murtra on els reis van rebre Cristòfol Colom i va ser en aquest lloc tan emblemàtic on es van veure per primera vegada productes -com el tomàquet- procedents del nou món.
Així doncs, per què no ens hem de creure que el pa amb tomàquet es va descobrir a Sant Jeroni de la Murtra?
