Fa una mica més de 10 anys, els veïns dels barris limítrofs al parc de Ca l’Arnús vam rebre a casa uns fullets en els quals s’anunciava una campanya de recollida signatures per salvar “els plàtans de Ca l’Arnús”.
Exactament, la campanya informava d’un projecte municipal (modificació del Pla General Metropolità aprovat en fase inicial) que permetia la construcció d’un vial de 12 metres d’amplada per darrere de les cases que donen al carrer Sant Bru, des de Méndez Nuñez fins a la riera Canyadó, passant pel bell mig del passeig dels plàtans.
Aquest projecte comportava tallar alguns dels arbres que hi ha en aquest passeig emblemàtic a l’entrada principal del parc.
Del que no es parlava en aquests fullets és que també aquesta modificació del PGM suposava la possibilitat de construir uns blocs de pisos a ambdós costats de l’entrada, fet que significava trencar la imatge actual del parc i traslladar l’entrada a un altre lloc.
Per això molts veïns van respondre a aquesta iniciativa amb pancartes en les quals es podia llegir: “Prou agressions al parc. Volem Ca l’Arnús sencer. Ca l’Arnús no es toca…”.
Ara, davant de la notícia que els promotors, propietaris d’aquest espai, estan interessats a construir-hi els pisos, de nou el veïnat i algunes organitzacions polítiques han fet pública la seva oposició a un projecte que agredeix el millor i més gran parc de la nostra ciutat.
En particular un d’aquests partits afirma que “seguirem lluitant per mantenir els nostres espais verds oberts a tota la ciutat” i, ni més ni menys és el partit de l’alcaldessa, Dolors Sabater.
També el responsable d’Urbanisme ha fet públic que “a Ca l’Arnús estem al veïnat. Com a govern no aprovarem projecte actual. Treballarem per treure edificabilitat del parc”.
Altres assenyalen el seu compromís de lluitar amb el veïnat perquè Ca l’Arnús segueixi sent “el gran pulmó verd de Badalona”. Ens podríem preguntar què ha passat durant aquests últims anys que ningú ha mogut fitxa per tancar un problema que, urbanísticament, era solucionable. Però ara no és aquest el problema principal. El que toca és aturar el projecte presentat pels promotors.
La Coordinadora d’Associacions de Veïns del Districte 1 s’ha reunit amb l’àrea d’Urbanisme del nostre Ajuntament per manifestar que no estan d’acord que s’edifiqui a dins del parc. Pensen que s’ha de negociar i mirar com es pot fer la volta a la situació actual. Consideren que la proposta presentada pels promotors s’enfronta amb els interessos de la ciutadania que tant va lluitar per aconseguir que el parc de Ca l’Arnús fos públic.
El passat dia 27 de setembre van celebrar una assemblea informativa a la biblioteca de Canyadó- Casagemes per informar el veïnat de la situació i concretar mesures per aconseguir aturar el projecte.
Hi ha qui té clar que no s’hi poden fer més edificis que no estiguin relacionats amb l’esperit lúdic, d’esbarjo i de zona verda que té el parc.
L’Ajuntament, amb el suport del veïnat, ha de buscar una alternativa que garanteixi la integritat del parc. Els veïns, com va passar fa més de 20 anys, tenim el deure de vetllar pel nostre patrimoni cultural i natural i d’exigir, en conseqüència, a les institucions que actuïn d’acord amb el sentir majoritari de la població. No podem oblidar que el parc de Can Solei-Ca l’Arnús té molts anys d’història i forma part, encara que no tot l’espai, d’un conjunt de parcs situats a l’entorn metropolità de Barcelona.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona és la responsable de mantenir-los nets, de cuidar la vegetació, les fonts, el mobiliari i tot el que cal perquè passejar-hi i descobrir la seva bellesa sigui agradable per a tothom.
Per això s’hi han d’implicar entitats supramunicipals i aconseguir que la totalitat del parc sigui metropolità. I això s’aconseguirà amb una nova modificació urbanística que defensi els drets de la ciutadania i que tanqui definitivament la possibilitat d’agressions depredadores i especulatives.
Badalona té l’obligació de mantenir un espai únic en el seu entorn, amb una vegetació singular, uns meravellosos jardins romàntics, un llac… Un racó on podem gaudir, petits i grans, de la natura sense necessitat de traslladar-nos a cap altre lloc fora de la ciutat.
