Un any més el Carnaval, continuista i sense grans novetats -diuen alguns- ens ha deixat.
A Llefià s’han celebrat els 35 anys d’una Rua que s’ha consolidat com la principal de la ciutat. Ara bé, també en altres barris de Badalona s’han celebrat actes per commemorar aquestes festes.
Originalment el terme Carnaval procedeix del llatí “carnis avalis” que es pot traduir per carns prohibides.
En el nostres dies aquest període s’allarga des del Dijous Gras fins al Dimecres de Cendra, primer dia de Quaresma.
Cal no oblidar que el Carnaval s’entén com un període de llibertat i disbauxa en el qual tot, o quasi tot, està permès.
Per això és normal transgredir i criticar tot allò que durant l’any ha succeït, ja sigui en l’àmbit local, català o espanyol. I d’aquí que als poders dominants no els hi faci cap gràcia i per això es va arribar a prohibir en època no llunyana.
A la nostra societat tenim el costum de personificar les coses i així ho hem fet amb el Carnestoltes, un ninot que simbolitza la festa i arriba cada any per fer el seu pregó.
Durant la celebració tothom intenta manifestar les seves alegries, les seves frustracions, els seus fantasmes i rebutjar tot allò que no l’agrada o se li imposa.
Com senyalen alguns autors, un dels moments més brillants del Carnaval a Catalunya va ser durant la primera República, coincidint amb els primers intents per part del moviment obrer d’organitzar-se i el període de més foscor, repressió i fins i tot de prohibició, va ser durant la dictadura franquista.
Per això, va ser normal que el primer ajuntament democràtic potencies la celebració d’aquest esdeveniment.
L’Àrea de Cultura, dirigida per l’amic Joan Soler, es va bolcar en recuperar tot allò que durant molt de temps va estar prohibit pels ajuntaments franquistes. A la ciutat hi havia ganes i tothom participava en les activitats programades per les entitats i l’Ajuntament.
Conservo alguns dels programes i cartells i he de dir que l’oferta era molt més atractiva i transgressora que en l’actualitat.
Alguna cosa ha d’estar passant quan el conformisme s’instal·la en les entitats i no s’esbronca a ningú i l’Ajuntament no assumeix, implicant-se sense imposicions, la seva responsabilitat donant suport a totes entitats que organitzen o participen en les rues.
Com també que en el pregó s’oblidi que cal treure els draps al sol dels governs -local, català o central-.
I què dir de l’animació necessària que espera l’arribada del Carnestoltes?
I dels balls? Mai es pot oblidar que són un component imprescindible per Carnaval i, no només s’ha de potenciar un, si no tots i cadascun dels que es celebren a la ciutat.
I què passa amb la cremada del Carnestoltes i l’enterrament de la sardina?
Si no recordo malament, crec que durant els dies de Carnaval era freqüent trobar-te amb algú al mig del carrer que t’increpava per tot allò que havies comés al llarg de l’any i la gent feia rotllana quan començava l’esbroncada.
Naturalment l’emmascarat evitava ser reconegut i l’increpat, per res del món, intentava desemmascarar-lo.
En fi, temps eren temps i, sembla ser, a l’actualitat per Carnaval no tot s’hi val.
I sinó que li preguntin al bisbe de Canàries que afirma que lamenta més l’actuació de Drag Sethas a la gala del Carnaval de Las Palmas que l’accident de Spanair, on van morir 154 persones.
