Ara fa quatre anys, escrivia un article tot intentant explicar i valorar els resultats de les eleccions municipals i europees celebrades el maig de 2019.
En aquella ocasió afirmava, veient els resultats, que a Badalona hi havia una majoria de persones no independentistes, de la mateixa manera que els resultats ens deien que l’electorat era d’esquerres.
Els resultats de les municipals del 2019 van donar al PSC i ECP més de 28.000 vots (28,42%), mentre que l’esquerra independentista va aconseguir 24.000 vots (24,52%) i la dreta catalana, només uns 5.000 vots (5,15%). La dreta espanyola va obtenir més de 37.000 vots (29,72%).
Els números ens deien que les esquerres no independentistes eren la segona força, per darrere de la dreta espanyola. La xifra total de badalonins i badalonines no independentistes que van votar va superar els 69.000 vots (70,17%), mentre que només 29.000 (29,72%) vots van anar a parar a opcions independentistes.
A les europees, els resultats encara van ser més interessants, ja que mentre el PP aconseguia situar-se en primer lloc a les municipals, a les europees va ocupar el cinquè lloc, sent el PSC qui va aconseguir el primer lloc amb més de 28.000 vots (28,59%).
Un bon amic em diu que, a Badalona, tant a les eleccions generals com a les europees guanyen les forces d’esquerres, si bé a les municipals, des de fa anys, guanya la dreta.
També em diu que l’electorat no és babau, tot el contrari: els votants són persones que saben el que volen. Només així s’explica l’aclaparadora i sorprenent victòria, mai vista a Badalona, de la dreta espanyolista (l’altra dreta ha desaparegut).
A les eleccions celebrades el passat 28 de maig, el PP de Xavier García Albiol va aconseguir superar la xifra del 60% en onze dels barris més poblats de Badalona, situant-se per sobre del 50% en altres onze. Només en sis barris de la ciutat no va arribar al 50%, si bé també en aquests va ser la força més votada.
Possiblement, els antecedents del candidat del PP van fer que altres candidats –tot i que no tots– només parlessin durant la campanya dels seus desencerts i irregularitats anteriors. La falta de respecte, el menysteniment i els atacs personals van centrar bona part de les proclames d’alguns dels candidats, cosa que García Albiol va aprofitar per transmetre la idea que tots anaven contra ell.
Com em diu un altre bon amic: si tots volen que un altre fracassi, tots fracassen.
Albiol va fer els seus primers passos al barri de la Morera quan encara es vivien els darrers espetecs del franquisme. Com a bon badaloní, va fer incursió en el món del bàsquet, si bé de seguida va entrar a formar part de les Noves Generacions del PP (el seu partit, malgrat que n’hagi ocultat les sigles durant la campanya).
Els altres candidats han d’acceptar la derrota i reconèixer que alguna cosa han fet malament
Apadrinat per un vell pepero, Jordi Calvet, va aconseguir entrar a l’Ajuntament només amb 24 anys i va ser protagonista, aquells primers anys, de tota mena de notícies, ja fossin desencerts, disbarats o aberracions. Ell tenia clar que havia d’assolir notorietat, ser visible, denunciant tota mena de situacions i cridant l’atenció.
El 28 de maig a la nit, el ja no tan jove candidat del PP (56 anys), aconseguia esmaixar la cistella de la seva vida. Un èxit que no se l’esperava ningú, ni ell mateix.
Tanmateix, tothom era conscient de la seva presència constant i persistent a tots i cadascun dels barris de Badalona, com també tothom sabia que només el Districte primer de Badalona se li resistia.
Per revertir aquesta situació, va fer una campanya que, a hores d’ara, tothom considera que ha estat la millor i la més intel·ligent que s’ha fet a la nostra ciutat des de fa molts anys. La seva victòria estava cantada.
Mentre ell es dedicava a escoltar el veïnat i assumir el compromís de solucionar tota mena de problemes si arribava a governar amb la majoria necessària, altres es dedicaven a desqualificar-lo, denunciant actuacions del passat que, presumptament, podrien inhabilitar-lo i, fins i tot, portar-lo a la presó.
El 17 de juny se celebrarà la presa de possessió dels nous regidors i regidores, i García Albiol serà anomenat alcalde de la quarta ciutat de Catalunya.
Els altres candidats i candidates han d’acceptar la derrota i reconèixer que alguna cosa han fet malament. Culpar sempre l’altre quan els problemes no es resolen, vistos els resultats electorals, no serveix per a res. Tot té un límit i la ciutadania ha dit prou.
Xavier García Albiol, el nou alcalde, amb divuit regidors i regidores, no tindrà cap problema per governar. Ara bé, si menysprea la resta de grups municipals i l’arrogància i la prepotència són els seus mètodes de treball, és evident que la ciutadania no ho entendrà, ja que Badalona necessita deixar de banda els interessos partidistes i treballar, tots plegats, per millorar la ciutat i assegurar el benestar de totes les persones que hi vivim.
A les esquerres els toca picar pedra si volen recuperar la confiança de l’electorat perdut i aconseguir que el seu discurs i les seves propostes arribin als barris. Per això, cal tornar als barris, a tots els barris. I, sobretot, cal no oblidar l’experiència del passat i aprendre a generar i recuperar la confiança de l’electorat per al futur. Només així tornaran a recuperar el govern d’una ciutat d’esquerres.
