Quatre mesos després de les eleccions al Congrés, Pedro Sánchez ha pogut revalidar la seva condició de president del govern espanyol i la Llei d’amnistia ja ha iniciat el tràmit parlamentari. Els comicis del mes de juliol van deixar com a resultat un escenari complex, en el qual l’independentisme tornava a jugar un paper clau per a la governabilitat a Espanya. Des del primer dia, Esquerra Republicana va posar una sèrie de condicions que s’havien de complir si el PSOE volia continuar a la Moncloa: l’amnistia per a les persones represaliades per fets relacionats amb el referèndum de l’1 d’Octubre i el procés d’independència, continuar avançant en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol, el traspàs del servei de Rodalies i la millora del finançament de la Generalitat.
Remetent-nos als resultats de les negociacions, podem dir que aquestes han estat un èxit. Hem barrat el pas a l’extrema dreta i a la dreta extrema i al mateix temps hem assolit els objectius fixats a l’inici de les negociacions. De l’amnistia se n’ha parlat molt i ben segur se’n continuarà parlant. Jo no tinc ganes de polemitzar sobre aquest tema amb altres forces independentistes i no alimentaré debats estèrils al respecte, més enllà de demanar que la Llei d’amnistia compti amb les garanties jurídiques necessàries per evitar possibles problemes en la seva aplicació en un futur.
De les banderes no es menja, com acostuma a recordar sovint el company Joan Tardà
Però el que sí que vull posar en relleu són les enormes diferències a l’hora de negociar i d’assolir avenços socials per als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Mentre que hi ha qui s’ha centrat únicament en l’amnistia, des d’Esquerra Republicana també hem posat sobre la taula temes que afecten el benestar diari de la gent. Perquè som ben conscients que de les banderes no es menja, com acostuma a recordar sovint el company Joan Tardà, i que la independència per ella mateixa no és un fi, sinó un mitjà per millorar la vida de la gent. Aquest és el propòsit que ens motiva i que ens fa continuar treballant al servei de la ciutadania, amb els quatre pilars fonamentals de l’estat del benestar sempre ben presents: escola, casa, salut i feina. Així doncs, el traspàs del fins ara extremadament deficient i vergonyós servei de Rodalies i la millora del finançament de Catalunya han estat elements centrals en la negociació d’Esquerra Republicana per acabar assolint aquest acord per a la investidura de Pedro Sánchez.
I si algú encara té dubtes sobre les virtuts de l’acord, només cal que encengui el televisor qualsevol nit per comprovar com ha entomat la caverna l’anunci, sobretot pel que fa a la Llei d’amnistia. La dreta i la ultradreta espanyoles han escalfat l’ambient, i els carrers s’han omplert de milers de persones amb conviccions democràtiques força dubtoses, provocant disturbis i enfrontaments amb les forces de seguretat fins al punt que algú es podria plantejar si el que estem veient pot suposar alguna mena de delicte vinculat amb la sedició o els desordres públics.
En definitiva, podem concloure que els dos grans objectius que ens vam fixar fa uns mesos s’han acabat assolint, malgrat les grans dificultats que plantejava l’escenari. Amb la Llei d’amnistia posem el comptador a zero i continuem treballant per a la resolució del conflicte polític, i hem assolit acords que beneficiaran el benestar de la ciutadania de Catalunya. Estem implicats en política per ser útils a la ciutadania, i un cop més hem demostrat que som una eina de molta utilitat. Seguim!
Oriol López, vicesecretari general de Coordinació Interna d’Esquerra Republicana
