La setmana passada vam assistir a l’aprovació del pressupost per part del Govern de Catalunya. El pressupost és la imatge d’un projecte de país. La gratuïtat de l’I2, la pujada del 27% del pressupost en Igualtat i Feminismes, la baixada del preu del transport públic per a joves o la reducció en un 50% de les llistes d’espera en dependència són algunes de les partides més destacades que serveixen per dibuixar l’horitzó republicà d’aquest Govern.
En definitiva, un pressupost expansiu de 41.025 milions d’euros (el més gran de la història) que apuntala els serveis bàsics de l’estat del benestar: salut, educació, serveis socials i dependència. I que, concretament, a Sant Adrià signifiquen 1,9 milions destinats a la recerca i a la generació d’oportunitats econòmiques per a la ciutadania.
A l’altra banda, trobem que el PSC no ha estat capaç d’aprovar els pressupostos de Sant Adrià per al 2023. De fet, va ser incapaç de trobar els suports necessaris per, ni tan sols, portar els comptes al Ple.
Els pressupostos són l’eina que reflecteix quin és el teu projecte de ciutat, ja que les partides pressupostàries demostren on vols posar l’accent i quines són les coses importants que vols tirar endavant. El que ens vam trobar va ser desolador, sense diners per a cap inversió transformadora i amb tota la despesa corrent del 2022 pràcticament sense retocs. Era una proposta buida d’ànima, un simple llistat tècnic, sense visió de futur, sense un dibuix del Sant Adrià que la ciutadania anhela. Ni rastre de la proposta del govern municipal per a aquest 2023.
A ERC fa temps que defensem que cal refer Sant Adrià, tornar-la a omplir d’il·lusió, preocupar-nos pels detalls que ens en fan sentir orgullosos i habitar una ciutat digna i segura a l’alçada del que mereixem. Volem construir una ciutat que faci front, d’una banda, als reptes que ens tenallen a curt termini, com la crema de contenidors i la seguretat, però també que tingui mirada llarga i treballi per fer del seu entorn urbà un espai amable a on viure i desenvolupar el projecte de vida de cadascun de nosaltres. Una ciutat que, per exemple, acosti l’activitat esportiva als veïns i veïnes amb la reobertura de la piscina de Ricart, o que faci una aposta decidida per la recuperació de l’espai públic per als vianants amb la peatonalització de l’avinguda de Catalunya.
Per això hem decidit no donar suport a aquest pressupost municipal, perquè està fora de la realitat i les necessitats que tenen els adrianencs i adrianenques. Perquè hi ha una altra forma de governar i de fer les coses, una on les coses passin i on un pressupost sigui el reflex del que volem per a Sant Adrià, com ja hem fet amb la resta de Catalunya.
