El 3 d’abril van fer 37 anys des que es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques. La llista guanyadora va ser la del PSUC encapçalada per Màrius Díaz, que va aconseguir 12 regidors. El PSC en va obtenir 10, amb Joan Blanch al capdavant; CiU només 3 i Centristes de Catalunya 2 regidors.
Aquests resultats del PSUC s’expliquen en bona mesura per la implantació i el compromís de molts dels seus militants en els barris i en les lluites veïnals per aconseguir millores urbanístiques i equipaments. A la majoria dels barris la voracitat dels constructors, amb la complicitat dels governs locals, havien transformat aquells territoris en autèntics caladors d’ingressos per als especuladors urbanístics. Els grans constructors catalans –Pablo Porta, Nuñez i Navarro, Bueno…– van aterrar en molts dels barris i van aconseguir omplir d’habitatges qualsevol espai lliure.
La població va créixer i la manca de serveis i d’equipaments per atendre les necessitats d’aquests nous veïns era escandalosa. A ningú l’interessava ni preocupava la qualitat de vida dels nouvinguts. I molts d’aquests nouvinguts tenien un problema més important: aconseguir feina digna i un sostre on acollir-se.
Va ser així com les reivindicacions de tots els barris de Badalona van aflorar i els problemes del vell consistori van créixer. L’oposició al carrer cada dia que passava era més forta. El nou consistori, sorgit de les primeres eleccions municipals, estava format per molts d’aquells que havien lluitat per millorar els barris. Eren persones que coneixien molt bé els problemes que hi havia a la ciutat i es posaren a treballar per aturar l’especulació urbanística i buscar solucions a molts dels problemes que patien els barris de Badalona.
No fa gaires dies el que va ser regidor de Cultura, en Joan Soler, em comentava que les Festes de Maig de 1979 van ser tot un èxit de participació. Es van convertir en unes autèntiques festes populars, del poble i per al poble.
Altres actuacions, que van posar les bases del que seria un urbanisme al servei de les persones i no dels especuladors van ser les prioritats del nou Govern.
El regidor d’Urbanisme, en Jaume Solà, amb l’ajuda d’un extraordinari equip de bons professionals i, sobretot, amb la complicitat i la participació del veïnat van impulsar projectes urbanístics –els PERI– que transformarien els barris. També van aturar projectes, com l’edifici situat darrere del Museu, que atemptaven contra els interessos de la ciutadania i feien impossible gaudir del nostre patrimoni. No va ser fàcil, però l’edifici va ser enderrocat i avui tenim una plaça.
Una altra prioritat va ser la construcció d’escoles. Es van construir 26 nous edificis –la majoria d’escoles que tenim a la ciutat es van construir durant aquell primer mandat–, es va racionalitzar el nombre d’alumnes per aula, que havia arribat a sobrepassar-ne els 40…
Una altra actuació que cal no oblidar és la construcció del col·lector transversal i, per tant, la recuperació de la nostra platja. El regidor de l’Àrea d’Ecologia i Medi Ambient, en Toni Barbará, encara té present que molts dels que avui es proclamen com a verds, li deien: D’Eco…què?
Hi ha també els que es recorden com l’alcalde, en Màrius Díaz i el regidor de Participació, en Manuel Armentero, visitaven els barris per explicar pressupostos i consensuar actuacions necessàries.
Després va passar el que va passar. El PSUC va perdre les eleccions i un altre Govern va entrar. Amb el temps, els moviments socials, actius i participatius durant els primers governs municipals van anar perdent pistonada i, per culpa d’uns i altres, van deixar de cantar la canya, o com es deia abans “ser la mosca cojonera” al govern de torn.
No és frase meva, però crec que ve a compte: “Bussejar en la Història és un exercici molt útil per comprendre el present i fer previsions de futur”. Tanmateix aquesta frase és incerta per insuficient. En realitat conèixer la Història no és ni més ni menys que un requisit imprescindible per entendre realment el que succeeix al nostre voltant i evitar tornar a cometre els mateixos errors que van allunyar el govern de la ciutadania. Badalona s’ho mereix.
