Sóc veí d’una comunitat de veïns de Badalona, on s’han efectuat obres al vestíbul. Entre el carrer i l’accés a l’ascensor hi ha un desnivell superior als 2 metres. Els meus pares estaven incapacitats. Després de diferents propostes, i malgrat que hi havia altres opcions més lògiques que acomplien la normativa vigent, com la que vaig presentar realitzada per un arquitecte i malgrat que aquesta no suposava un sobre cost important, la comunitat va aprovar l’opció que convenia a la Junta. La solució final acceptada incompleix greument l’obligatòria Llei d’accessibilitat de Catalunya (Decret 135/95) i el Codi Tècnic de l’Edificació, ja que fa impossible salvar els desnivells esmentats d’una manera acceptable. La comunitat de propietaris va sol·licitar llicència d’obres a l’Ajuntament de Badalona i, malgrat aquest greu incompliment, es va atorgar el permís.
Així doncs, les obres es van fer amb aquest incompliment i el vistiplau dels serveis tècnics municipals. El resultat, una rampa en pujada al 23% d’ús impossible per a una persona amb mobilitat reduïda. A més, per si fos poca cosa, la porta d’accés al vestíbul de la finca està muntada damunt la rampa amb obertura a l’exterior, cosa que és totalment inadmissible en les normes esmentades.
Així ho ha entès i ha instat l’Ajuntament i la comunitat a esmenar la seva decisió, entre d’altres, el Consell de l’accessibilitat de la Generalitat de Catalunya, el Defensor del Ciutadà de Badalona, el Síndic de Greuges i el Ministeri de Foment. No obstant això, la competència és de l’Ajuntament, al qual he recorregut moltes vegades (abans de començar l’obra, durant i després) sol·licitant empara i rectificació, però en tot cas i malgrat demostrar que la solució construïda finalment és un disbarat i incompleix la normativa de manera flagrant, des de l’Ajuntament no he trobat cap suport i aquest s’ha manifestat sempre a favor de la comunitat.
