Estanis Alcover

Les eleccions del 28 de maig han donat un nou alcalde per a Badalona. Prou conegut. Immediatament després de veure els resultats dels comicis, els badalonins van començar a considerar la vàlua de l’equip de regidors que, juntament amb Xavier García Albiol, controlaran les eines per desenvolupar un mandat que els satisfaci.

L’electorat ha escollit la gent que ha de prendre decisions en nom seu. Atorguen al nou consistori el difícil encàrrec d’establir una política que ofereixi serveis col·lectius a la comunitat amb els recursos limitats proporcionats, en bona part, per gestions anteriors.

Ara més que mai necessitem líders rellevants, autèntics i amb visió de futur, que entenguin les complexitats de governar Badalona en temps d’incertesa i canvi. Aleshores, com atraiem i escollim les millors persones per a la feina que ara comença?

L’alcalde que s’acaba d’escollir, ¿ja havia mostrat algunes qualitats i característiques que són vitals en un líder local? És evident que alguna, sí. Però ara té majoria absoluta i li cal demostrar tots els seus atributs.

García Albiol té un deure difícil per complir si vol ser un veritable líder local. Primer de tot, ha de vestir-se com a constructor de relacions. No pot subestimar de cap de les maneres el valor de construir relacions entre ells, amb el personal i amb la comunitat en general. La falta de respecte, el menysteniment i els atacs personals creen relacions poc saludables que soscaven un bon govern. Si un vol que un altre falli, tots fracassen. Les bones relacions i les polítiques sòlides serveixen a tots els badalonins; el malestar o la competència ho fan poques vegades.

Un òrgan de govern saludable sap que cada regidor va ser escollit pels badalonins com a individu, però que ha de treballar conjuntament en equip. Ser un jugador d’equip eficaç significa ser capaç de defensar la pròpia posició i alhora mantenir-se curiós i obert de ment sobre la posició dels altres. Badalona exigeix un Ajuntament capaç de deixar de banda interessos i influències personals en favor del bé comú.

Les bones relacions i les polítiques sòlides serveixen a tots els badalonins; el malestar o la competència ho fan poques vegades

L’alcalde García Albiol ha lluitat tot sol, cert. També ho ha fet amb encert, si finalment ha estat escollit. Ara, però, ha d’estar en sintonia amb el seu propi estat emocional i saber com l’afecta. Atès que ha de prendre decisions tenint en compte l’interès de la ciutadania –i davant l’oposició, que poca cosa podrà fer–, ha de ser capaç de suportar les crítiques. Ser emocionalment madur, benvolgut alcalde, significa mantenir-se compromès, acceptar la dissidència i no reaccionar excessivament. De vegades, pot significar fer front a les emocions intenses dels altres. I ningú vol que li posin el peu al coll.

Badalona necessita un alcalde líder, és a dir, que sàpiga escoltar amb atenció els altres amb el desig d’entendre’n les preocupacions, les idees i les perspectives. Els badalonins esperen el compromís del seu alcalde amb una comunicació clara, diversa i regular. Transparent.

Xavier García Albiol ja va ser alcalde i sap que els problemes d’avui sovint provenen de les solucions d’ahir. El nou alcalde i el seu equip haurien de considerar la millor manera de limitar el trasllat d’un problema al futur mantenint una perspectiva a llarg termini i considerant l’impacte potencial de les seves decisions. Tothom sap que García Albiol és un home compromès a fer els deures. Es mou per Badalona