El 26 de maig, de nou, centenars de milers de pensionistes i jubilats van sortir al carrer per reclamar el dret a unes pensions dignes per a tothom.
En el marc de les negociacions per l’aprovació dels pressupostos, el PP, que només comptava amb el suport de Ciutadans, va haver d’acceptar les propostes del PNV per aconseguir la majoria necessària. Per això, Rajoy es va comprometre a pujar totes les pensions un 1,6% el 2018 i incrementar-les el 2019 segons l’IPC tal com reclamava el PNV. Aquests tres partits també van acordar posposar l’aplicació del Factor de Sostenibilitat fins al 2023. Tanmateix, no hem d’oblidar que l’aplicació d’aquest factor suposa un deteriorament i una rebaixa en les pensions, ja que està condicionat a la durada de les nostres vides.
Els partits de dretes tenen clar al servei de qui estan. Mai mossegaran la mà dels que els donem menjar. Tanmateix, aquestes mesures aprovades són fruit de les nostres lluites al carrer i conseqüència de les multitudinàries mobilitzacions i concentracions. Tot això ha obligat a PP, Ciutadans i PNV a moure fitxa i intentar, una altra vegada, enganyar i dividir als pensionistes.
Amb aquests acords, lluny de solucionar el problema estructural del Sistema Públic de Pensions, el que pretenen és desmobilitzar-nos i mantenir-nos dòcils. Si els pensionistes renunciem a continuar lluitant pel que és nostre les pensions seguiran sent de misèria. Hem de mantenir la pressió al carrer si volem aconseguir que les nostres pensions s’assegurin a través dels pressupostos i s’acabin amb les prebendes i els beneficis fiscals a les pensions privades.
Per això, els pensionistes no ens deixarem enganyar de nou. No podem renunciar a les nostres reivindicacions. Hem de defensar una pensió mínima de 1084 €, la revalorització automàtica de les pensions segons l’IPC, la igualtat de les pensions entre home i dones, la jubilació a 65 anys, la derogació de les reformes laborals i assegurar les pensions des dels Pressupostos Generals de l’Estat. Aquestes demandes només les aconseguirem posant al capdavant de la lluita els sectors més castigats per l’actual i futura situació del Sistema Públic de Pensions, com ho són les dones i el jovent.
La lluita per unes pensions dignes també és la lluita per uns serveis públics de qualitat, pel dret a l’habitatge digne i en contra de la llei mordassa. És, en definitiva, la lluita per aconseguir que no ens arrabassin a la majoria social, els de baix, els nostres drets socials i democràtics i desmantellin l’Estat de benestar.
