Diu un informe que el 30 per cent dels estudiants universitaris de Catalunya pren antidepressius i que la temptativa de suïcidi augmenta any rere any. Uns indicatius que segons els especialistes mostren la tolerància 0 dels nostres joves a la frustració com a causa directa del problema.

Quan aquests estudiants tenien només un anyet de vida, la paraula que més els sonava durant el dia era un simple no. Un no que amaga la por terrible dels pares perquè el seu fill no pateixi, no s’equivoqui i no prengui mal. Un no que té com a conseqüència directa transmetre als fills les pors dels seus progenitors.

Una sobreprotecció extrema que acaba amb un resultat: 30% de joves prenent antidepresius. Malgrat sembli complicat, però, la solució és ben senzilla. A més de no educar des de la por, s’hauria d’educar des de la fortalesa interior. Que una errada no es converteixi en una gran derrota sinó en una nova oportunitat per fer les coses i, fins i tot, perfeccionar-les.

Només posant als fills, quan són petits ‘un entrebanc’ cada dia, com pot ser el simple exercici de cordar-se ells sols les sabates, s’aconsegueix que l’esperit de superació creixi alhora que també ho fan ells.