Els pròxims mesos, Federalistes d’Esquerres de Badalona celebrarà tres conferències a càrrecs d’experts al Centre Cívic de Can Cabanyes per tractar alguns dels temes que preocupen no només els federalistes, sinó també gran part de la societat badalonina. La primera d’elles versarà sobre finançament i fiscalitat, autonòmic versus federal, i se celebrarà el dia 14 a les 19 hores.
El finançament i la fiscalitat de les autonomies és, sense dubte, un tema controvertit i d’actualitat, ja que totes elles consideren que el que reben de l’Estat no és prou per solucionar els diversos problemes existents en el seu territori. També hi ha les que consideren que aporten molt més que el que reben i, per tant, es consideren discriminades. Per això, aclarir la situació i buscar la millor solució possible interessa a la ciutadania.
L’organització territorial d’Espanya es recull al Títol VIII de la Constitució i consta de tres nivells: l’Estat o organització central que representa l’estructura governamental a nivell estatal i és responsable de les qüestions que afecten tot el país, com la defensa, les relacions exteriors i altres àrees fonamentals. Un segon nivell és el de les comunitats autònomes, cadascuna amb el seu govern i competències en àrees com educació, sanitat, cultura i altres assumptes. Finalment, les entitats locals, que inclou els municipis i altres divisions administratives que gestionen qüestions com l’urbanisme, els serveis socials i altres aspectes que afecten directament els ciutadans d’una àrea concreta.
També hem d’aclarir que el sistema de finançament autonòmic de l’Estat és el conjunt de recursos financers que té cada administració autonòmica per a exercir les seves competències segons obliga la Constitució, seguint els principis de solidaritat i coordinant-se amb el Ministeri d’Hisenda. Aquest sistema no constitueix un sistema fiscal federal, però està condicionat per l’organització territorial.
Els recursos financers de les comunitats provenen dels impostos cedits per l’Estat, els recàrrecs sobre impostos estatals i altres ingressos, a més dels impostos creats per les mateixes autonomies. A més, hi ha contribucions especials d’aquestes comunitats, transferències del fons de compensació interterritorial i altres assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat. El principi de solidaritat interterritorial és fonamental en aquest sistema. Ara bé, aquesta qüestió és complexa i té implicacions significatives per al desenvolupament econòmic i social de les diferents regions. Per això és important trobar un equilibri entre la capacitat financera de cada autonomia i les necessitats dels seus ciutadans.
La segona conferència tractarà sobre Europa i el federalisme i aclarirà com tenen organitzat el territori alguns països.
Hi ha estats com Alemanya o Suïssa que tenen un sistema federal. Això significa que tenen una divisió clara de poders entre el govern central i les regions o estats federats i cadascun d’ells té certa autonomia en assumptes de la seva competència. Altres, com França o Espanya, tenen un sistema més centralitzat i el govern central té més autoritat i control.
Finalment, la tercera conferència tractarà del Senat com a cambra de representació territorial, amb funcions legislatives, pressupostàries, control i impuls polític i autorització de tractats internacionals.
En resum, no hi ha una solució única per evitar els conflictes entre territoris o assegurar un repartiment just. Cada país ha d’adaptar-se a les seves circumstàncies úniques. No obstant això, la cooperació internacional i el diàleg són essencials per mantenir la pau i la prosperitat a Europa. I respecte a les comunitats autònomes, mentre no s’aconsegueixi un Estat federal, és essencial garantir que totes rebin els recursos necessaris per oferir serveis públics eficients i igualitaris, evitant diferències injustes entre elles. I, per acabar, com diu un bon amic: “las izquierdas estatales deberían profundizar su proyecto federalista”.
