La xifra és tan esgarrifosa que se’m posen els pèls de punta en transcriure aquests paràgrafs: cada dia, 24.000 persones moren de fam al món. D’aquestes, 18.000 són nenes i nens d’entre un i quatre anys. És a dir, vuit de cada deu persones que perden la vida per culpa de la fam són infants molt petits, encara que avui segur que són més. Es tracta d’una calamitat, encara que no sé si és aquesta la paraula més encertada, ja que en realitat és un assassinat que, tanmateix, fomenten els “civilitzats” països occidentals per interessos econòmics.
Plou sobre mullat i aquest desastre afecta especialment aquells llocs que no tenen tots aquells serveis bàsics per a una vida digna. Ara bé, no hem d’oblidar que l’escassetat d’aliments és una de les principals causes de la fam al món i l’ONU estima que entre 720 i 811 milions de persones van patir fam l’any 2020. A més, l’ONU també ofereix dades de com està repartida la fam i la desnutrició al món. Uns 282 milions de persones viuen a l’Àfrica, 418 milions viuen a Àsia i 60 milions viuen a l’Amèrica Llatina i el Carib.
Tanmateix, analitzar les causes i les conseqüències d’aquesta situació no és l’objectiu d’aquest escrit, només assenyalar la insensibilitat d’alguns líders mundials que manifesten i exigeixen que s’ha de produir més armes.
De fet, cada any s’incrementen més les despeses militars: els estats van gastar, l’any 2022, més de 2 bilions d’euros en armes, salaris i operacions militars, segons l’informe de l’Institut Sipri d’Estocolm. És un 3,7% més que l’any anterior i molt menys, segur, que l’any 2023.
Europa va ser el continent que va registrar un augment interanual més gran en la compra d’armes el 2022, d’un 13%. És de destacar que l’Europa central i occidental es van gastar 345.000 milions d’euros en un any, un 30% més que el 2013 i una xifra que supera per primer cop la del 1989, coincidint amb la guerra freda. Ara bé, qui s’emporta la medalla d’or són els Estats Units que és el productor més gran d’armes del món, juntament amb Rússia i Alemanya. L’Estat espanyol també està entre els 10 primers països productors d’armes.
També cal recordar que els conflictes armats han ocasionat grans desplaçaments de la població afectada. Aquestes persones arriben a un país estrany i es converteixen en refugiats, perdent els seus drets més bàsics.
És una vergonya que, davant d’aquesta situació, els països “civilitzats” continuïn invertint en armament i no hagin après que les guerres només generen destrucció i mort, i mai són una solució dels problemes econòmics, polítics o socials.
El que necessita el món és més cooperació, més diàleg i solidaritat, i menys violència, odi i egoisme. Només així podrem construir un futur millor per a tots els éssers humans. Per això, assenyalar els crims de guerra i els genocidis ha de ser un dels deures més importants que tenim com a ciutadans del món. Cal denunciar els actes de violència i destrucció que es cometin contra la vida humana i el medi ambient i mai hem de romandre passius davant de qualsevol comportament que atempti contra la vida. Hem de fer sentir la nostra veu i exigir als governants que treballin per aconseguir la pau i destinar els diners per acabar amb la fam i la pobresa.
No es tracta només d’una qüestió moral, sinó també d’una necessitat per garantir la seguretat i el benestar de tots els éssers humans. La pau no és una utopia, és un dret i una responsabilitat que hem d’assumir com a ciutadans del món.
Quedar-nos callats davant les atrocitats que es perpetren en nom de la guerra, el poder o l’interès econòmic ens fa còmplices. Hem de ser veus crítiques i solidàries que reclamin justícia i reparació per a les víctimes i els seus familiars. Hem de ser testimonis actius i compromesos amb la construcció d’una pau basada en el respecte, el diàleg i la cooperació.
