La Isabel –nom fictici per protegir la identitat de la menor–, de 14 anys, arriba el primer dia de classe al seu institut d’Almendralejo, un municipi de Badajoz d’uns 30.000 veïns, on gairebé tothom es coneix. A l’hora del pati, un rumor corre com la pólvora: circulen fotos d’algunes alumnes del centre nues. Ella és una de les afectades. Les imatges s’escampen com un virus, de mòbil en mòbil.
Al migdia, de tornada a casa, el primer que fa és informar-ne la seva mare. “Mama, diuen que hi ha una foto meva nua que tothom ha vist. Que l’han creat mitjançant una aplicació d’intel·ligència artificial. Tinc por”. La mare es posa immediatament en contacte amb altres mares del centre. Hi ha més de 20 nenes afectades.
Mesos abans, la cantant Rosalía i la influencer Laura Escanes han estat víctimes del mateix delicte: la generació artificial d’imatges seves despullades. Pornografia sense consentiment. Imatges falses, però que semblen reals. Imatges falses, de fet, que tenen conseqüències reals. Imatges que s’extreuen de les seves xarxes socials i es manipulen amb la intenció de danyar la reputació de les víctimes, perquè veure una noia despullada encara és motiu de burla i menyspreu.
La violència digital contra les dones encara no es considera un problema social
Tot i que la informació falsa ha rebut una enorme atenció pels seus devastadors efectes en la democràcia, la violència digital contra les dones encara no es considera un problema social, tot i que els experts assenyalen que va en augment. Els deepfakes pornogràfics són una manera de denigrar les dones a través del seu cos i perpetuar la violència masclista. La desinformació generada sobre un home apel·la al seu discurs. Pensin, per exemple, en alguns vídeos de representants polítics manipulats, com ara els de Pedro Sánchez, Donald Trump o Barack Obama.
El cas de l’expolítica Olvido Hormigos, la carrera de la qual va quedar truncada quan un vídeo de caràcter sexual seu es va viralitzar a les xarxes socials, o el de la Verónica, la treballadora d’Iveco que es va suïcidar perquè van difondre unes imatges seves tenint sexe, són altres exemples de violència contra les dones a través dels seus cossos. En aquests casos, amb imatges reals. Però poc importa si les imatges són falses o reals, perquè l’objectiu és el mateix: denigrar la víctima, enfonsar-la, fer-la sentir avergonyida.
S’imaginen un home suïcidant-se perquè un vídeo sexual seu ha esdevingut viral? Per què els deepfakes no recreen homes despullats? Per què no hi ha grups de Whatsapp de dones on circulen aquest tipus de continguts? El problema no és la tecnologia, malgrat que la generació d’imatges artificials amplifica els casos i les xarxes socials els viralitzen, sinó el masclisme. El cas de les nenes d’Almendralejo és un reflex de la societat patriarcal en què vivim. I mentre no canviem els rols de gènere, hi haurà moltes més víctimes.
