La recent visita del ministre espanyol de Cultura, Miquel Iceta, al parc de Can Zam s’emmarca en el context d’una ciutat, Santa Coloma de Gramenet, que continua sent l’única urbs catalana de més de 80.000 habitants que encara no té un parc central digne d’aquest nom, és a dir, amb una zona frondosa. L’espai que s’hi va adjudicar, pactat per la ciutadania amb l’alcaldessa Manuela de Madre l’any 1997 i revalidat per l’alcalde Bartomeu Muñoz el 2006, és un gran erm, de tres hectàrees, dedicat, ben pocs dies a l’any, a macroconcerts, com ara el Rock Fest.
La Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i Can Zam fa anys que demanem la finalització del parc, en funció d’un projecte, pactat amb la ciutadania, per al conjunt de les 30 hectàrees de Can Zam, de la Pallaresa a la Cacaolat, i de la carretera de la Roca fins al riu. També reivindiquem qualsevol actuació a la zona que s’emmarqui en aquesta planificació global. Una actuació per a la qual no hi ha voluntat política per fer-se realitat.
Tanmateix, resulta que els darrers temps es van congriant actuacions a tort i a dret, que ignoren el valor únic del conjunt del parc, com ara:
– L’obertura de l’avinguda Anselm Riu fins al Besòs, que parteix el parc en dos, i aporta molt soroll i contaminació.
– La instal·lació definitiva d’un segon institut, que ja tenia prevista una altra ubicació més adient.
– Ara, dos partits del consistori hi volen fer un gran edifici, esportiu i multiús, que afegirà molta pressió a un espai natural inacabat. Pobre parc de Can Zam.
Amb l’esclat de la pandèmia ja es va demostrar l’imprescindible que és per a la població el fet de tenir un parc pla i accessible per a tothom. En el futur, aquesta necessitat augmentarà encara més. En pocs anys, tots els cotxes que circulin hauran de ser de zero emissions… elèctrics i caríssims! N’hi haurà pocs. Això forçarà molta i molta gent de la nostra ciutat, una de les més denses i pobres en renda per càpita de Catalunya, a gaudir aquí bona part del seu temps de lleure.
Els forestals voluntaris (“bruixots”, com ens anomenem a Gramenet), veiem el progressiu declivi del bosc a causa de l’escalfament planetari. Cada setmana hem de tallar arbres adults, morts, que vam plantar fa dotzenes d’anys i que haurien d’estar plens de vida. Aquests 25 mesos seguits de sequera sense precedents (i calorades i més calorades extremes) van confirmant la predicció científica que creu que, a la Serra de Marina, el bosc és terminal en una generació. Ja ho veurem.
En tot cas, l’emergència climàtica va augmentant el valor únic de gran parc possible a Gramenet i, sobretot, la seva frondositat, per poder-nos-hi refugiar de les calorades. A més a més, Can Zam és un espai pla, amb molta aigua subàlvia (fluvial), al contrari de la costeruda i cada cop més seca Serra de Marina.
És per això que des de la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i Can Zam implorem als polítics i polítiques locals que tinguin visió de futur.
