Amb l’arribada de la primavera, a Badalona, tothom parla dels pirates. A les escoles i altres llocs han treballat i preparat disfresses -també les han aprofitat per celebrar el Carnestoltes- que utilitzaran per participar en les diferents activitats programades amb motiu de la celebració, durant dos caps de setmana del mes d’abril, de la Festa Medieval Pirates a Badalona.
Des de finals del segle passat, cada any, abans o immediatament després de Setmana Santa, se celebra una festa popular que ens trasllada a l’època dels pirates.
Si bé Badalona va ser piratejada durant més de 1000 anys, el segle d’or de la pirateria se situa al 1500. Les nostres costes van ser saquejades pels normands, els almoràvits i, sobretot, els pirates algerians.
Diuen les cròniques que molts dels musulmans catalans que van ser expulsats de les nostres terres i van ser traslladats al nord d’Àfrica es van posar al servei de corsaris algerins i des d’allà van organitzar ràtzies per saquejar les nostres costes i agafar camperols i pescadors que després serien venuts com a esclaus.
I qui eren els corsaris?
Els corsaris eren mariners als quals un Estat havia concedit una patent de cors. Aquest document els autoritzava a atacar els vaixells dels països enemics i apoderar-se de la nau i de la seva càrrega.
Ara bé, no eren generalment els corsaris els que atacaven les embarcacions, sinó que tenien al seu servei els pirates, que eren els que s’ocupaven d’aquests quefers.
Així doncs, els corsaris eren senyors -els amos del negoci- que contractaven mariners en atur -els treballadors- o bé homes condemnats a galeres i eren aquests els veritables pirates que atacaven els assentaments del país enemic.
Tanmateix, no sempre els atacants procedien de terres enemigues. De vegades els pirates eren cristians que es dedicaven a assaltar vaixells per apoderar-se de tot el que portaven.
Un bon exemple el tenim en Pero Ximénez de Urrea, que va començar la seva carrera eclesiàstica com a canonge i tresorer de la catedral de Tarragona i, sense haver estat bisbe, fou nomenat arquebisbe de Tarragona. La seva activitat principal va ser la lluita contra els turcs, però de fet el que feia moltes vegades era atacar les naus per apoderar-se de les mercaderies que portaven i fer esclaus els mariners.
Sabem també que a finals de l’edat mitjana i durant una bona part de l’edat moderna el mar Mediterrani va ser una zona molt perillosa per navegar. En qualsevol moment i des de qualsevol lloc es podien trobar amb vaixells pirates que no només es quedaven la mercaderia, sinó també l’embarcació i la tripulació.
Per això, a Badalona, i a molts altres llocs de la costa catalana, es van construir torres de sentinella o torres de guaita, que eren fortificacions que servien per observar i posar en avís la població encenent una foguera, si es preveia un possible atac dels pirates.
Eren construccions diferents de les torres normals, ja que aquestes servien de defensa i per això no es construïen en llocs alts sinó a les muralles des d’on es defensava la població.
A Sant Jeroni de la Murtra i a Canyadó tenim unes bones mostres d’aquestes torres de defensa.
Si bé han passat molts anys, a Badalona tornen els pirates durant el mes d’abril. Aquest any, a causa del temps ventós que ha aixecat fortes onades i que ha anat acompanyat de xàfecs, han decidit deixar el desembarcament que tenien previst fer el dia 7 d’abril.
Ara bé, això no significa que puguem estar tranquils. Segur que ho intentaran un altre dia.
Ens diuen que, amb tota probabilitat, desembarcaran al Front Marítim el dia 21 d’abril.
Esteu avisats.
