Avui, 10 de juny, tocaria analitzar els resultats electorals d’ahir, però com que rebrem molta informació per tots els mitjans, hem preferit abordar una qüestió que ens preocupa a les persones pensionistes d’ara, però sobretot als futurs pensionistes.
La sostenibilitat de les pensions públiques és un tema recurrent, ja que es veu afectada per diversos factors, incloent-hi les polítiques fiscals dels governs, l’envelliment de la població i les prioritats de despesa pública. Ara bé, l’augment de la despesa militar d’aquests últims mesos i l’avanç de l’extrema dreta poden fer pressió sobre altres categories de despesa pública. Les reformes dels sistemes de pensions i de salut, així com l’augment de l’edat de jubilació, la reducció dels beneficis o l’increment de les taxes de contribució, són algunes de les mesures que s’han proposat per afrontar aquesta pressió.
D’altra banda, hi ha qui sosté que les despeses en pensions tenen efectes multiplicadors significatius en l’economia, ja que cada euro pagat destinat a pensions suporta 2,19 euros en producció econòmica total. Això indica que les pensions no sols són un suport per als jubilats, sinó que també juguen un paper important en el suport de l’economia en general.
Cal no oblidar que la implementació de noves tecnologies ha estat un motor clau per a l’increment de la riquesa global. Ara bé, aquesta riquesa no s’ha distribuït de manera equitativa, cosa que ha provocat un augment de les desigualtats socials. Per aquesta raó, cal abordar i plantejar urgentment el debat sobre la necessitat d’una reforma fiscal i una redistribució més justa de la riquesa.
És evident que els que tenen més recursos han de contribuir a la hisenda pública, ja que la riquesa, en gran part, es genera a través de l’esforç col·lectiu de la societat. Aquesta perspectiva posa de manifest la importància de considerar el treball col·lectiu com un fonament de la prosperitat comuna i la responsabilitat compartida de garantir que els beneficis de les innovacions tecnològiques reverteixin en tota la població.
Les pensions públiques, enteses com un salari diferit, representen un dret fonamental per a les persones pensionistes. Aquest concepte subratlla la importància de reconèixer les contribucions que els treballadors han efectuat al llarg de la seva vida laboral, les quals es tradueixen en una seguretat econòmica durant la jubilació. A més, la solidaritat intergeneracional és un pilar clau en el manteniment d’un sistema de pensions sostenible i just, on les generacions més joves contribueixen al benestar de les més grans, amb l’expectativa que aquest suport serà recíproc en el futur.
En aquest context, és essencial explorar mesures que promoguin l’ocupació juvenil, ja que una força laboral jove és vital per poder sostenir els sistemes de pensions. Mesures com la reducció de la jornada laboral poden ajudar a crear més oportunitats de treball, fet que permetria als joves entrar al mercat laboral i començar a contribuir al sistema. Avançar l’edat de jubilació, no retardar-la, és una altra opció.
A més, és crucial que qualsevol mesura adoptada per incrementar l’ocupació juvenil tingui en compte el benestar de tota la societat. Això inclou assegurar que les condicions de treball siguin justes i que hi hagi un accés equitatiu a les oportunitats laborals.
Invertir en la millora dels serveis públics, així com en l’establiment de salaris dignes, és fonamental per assegurar una qualitat de vida digna. Invertir en una societat més equitativa és un compromís amb el benestar col·lectiu que pot ajudar a construir comunitats més fortes.
Només a través d’un compromís col·lectiu i una planificació curosa es podran implementar polítiques que assegurin un futur pròsper i segur per a tothom, tant per a pensionistes i treballadors com per a les generacions futures.
