Badalona és un conglomerat urbà limitat bàsicament pel seu litoral i l’autopista B-20, i on la C-31 ens divideix de nord a sud. A més, els districtes dos, quatre, cinc i sis ocupen un terç del territori, però hi viuen el 66% de la població. Aquesta divisió de la ciutat no és merament geogràfica, sinó que reflecteix desigualtats socials i disrupció urbana. Crec que ha arribat l’hora de sumar per un territori cohesionat, superant la barrera de l’autopista i prioritzant els drets socials. Ha arribat l’hora de sumar per una Badalona en Comú.
L’eix central de les nostres preocupacions passa per donar resposta a les aspiracions i necessitats dels veïns i les veïnes, amb unes propostes que els permetin viure, treballar, gaudir i desenvolupar un model de ciutadania inclusiu, de convivència i de solidaritat.
Les polítiques socials han de garantir el dret a l’habitatge, l’alimentació i els serveis bàsics als sectors més vulnerables. Paral·lelament, les nostres propostes són per al conjunt de la població, pensant en una Badalona més habitable i inclusiva, on les persones se sentin protegides i incorporades als beneficis urbans. No n’hi ha prou amb tenir accés a un habitatge adequat i garantir les necessitats bàsiques, sinó que cal disposar d’accés als espais públics, a una educació i una salut de qualitat, al treball, a la seguretat, a la igualtat de gènere, a la mobilitat i al transport, i que la cultura, l’esport i el lleure siguin patrimoni de tots i totes.
L’Agenda 2030 de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible planteja altres dos aspectes a considerar: la necessitat d’un model de desenvolupament de la ciutat ecològicament sostenible, i la fortalesa econòmica i la capacitat per crear ocupació. Vull representar un projecte que miri al futur tenint en compte aquests aspectes i elaborant propostes estratègiques. A Badalona ens hem d’encaminar a resoldre els problemes de cohesió social, a fomentar l’ocupació i un creixement sostenible de la ciutat. En aquest sentit, tenen especial importància els projectes urbanístics que permetin superar la desvertebració crònica de la nostra ciutat, i corregir la bretxa existent entre els barris situats a sobre de l’autopista i el centre de la ciutat. Això també ho aconseguirem consolidant les polítiques de participació ciutadana en el marc d’un govern estable d’esquerres.
El gran creixement demogràfic de la ciutat es dóna en passar de 61.000 habitants el 1950 a 225.000 el 1980. Les raons per les quals persones d’altres indrets d’Espanya, primer, i de tots els continents, després, han anat immigrant sempre són compartides: fugir de la misèria i buscar oportunitats per millorar les seves condicions de vida. Entre les millors tradicions de l’esquerra vull destacar aquella que parla de la unitat dels sectors populars. Per a Badalona en Comú, les propostes municipals tenen sentit en la mesura en què enforteixen aquesta unitat, i per això ens oposem amb fermesa a les iniciatives polítiques que divideixen la societat per interessos espuris.
Em referiré, en primer lloc, a les polítiques xenòfobes del PP en relació a la immigració. Del total de la població de Badalona el 2017, un 15,6% era nascuda a l’estranger. És aquesta aportació de població la que ha permès a la ciutat evitar un procés d’envelliment accelerat.
D’altra banda, la crisi econòmica i les polítiques de retallades van provocar la pobresa i la marginalitat dels sectors en situació més precària. A dia d’avui, i segons dades de l’IDESCAT, els grups amb més risc d’exclusió a Badalona són els majors de 75 anys (29,6%); immigrants provinents de països estrangers (13,5%); famílies amb tres fills o més (4,8%) i famílies monoparentals (2,6%). El 86,5% de la immigració treballa i està integrada a la vida laboral i social de la ciutat. No obstant això, per al PP, la marginalitat de la immigració és un bon argument per fomentar el xovinisme i l’enfrontament social entre diferents col·lectius. El seu objectiu és culpar dels mals de la crisi els col·lectius minoritaris per ocultar el problema real, que és el de les polítiques de dretes.
El pensament reaccionari de la dreta ha anat en augment i ara ataca directament les dones, proposant com a solució a l’envelliment de la població la imposició de la maternitat, la il·legalització de la llei de l’avortament i el mercadeig dels drets de les dones enfront de la violència masclista. La dreta s’oblida que la reivindicació del dret al propi cos i una maternitat triada està profundament consolidada en la consciència de les dones.
Hi ha un segon front que també genera divisió. Em refereixo al conflicte ‘Catalunya-Espanya’. Les enquestes reflecteixen una societat amb un doble sentit de pertinença, que en major o menor mesura es manifesta majoritàriament com a espanyola i catalana, també a Badalona. Lluny d’alimentar una guerra de banderes, crec fermament a defensar una democràcia de qualitat, on totes les opcions es puguin expressar amb respecte, buscant una solució negociada. Així, des de Badalona en Comú abordem la qüestió amb propostes que incloguin la creació d’espais capaços de contenir la pluralitat de les diferents sensibilitats identitàries, en el marc d’una ciutat plural acostumada a utilitzar les llengües catalana i castellana. Les propostes de Badalona en Comú volen que totes les badalonines i badalonins progressistes ens sumem a un model de ciutat compartida, que sigui l’avantguarda d’unes polítiques socials que atenguin les persones en condicions de vulnerabilitat pensant en una ciutat metropolitana socialment més habitable, inclusiva i sostenible.
