El 1948, els països del món es van unir i van fundar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per promoure la salut, preservar la seguretat del món i servir els vulnerables, de manera que totes les persones, arreu, poguessin assolir el més alt grau de salut i benestar.
Aquest any, en el qual se celebra el 76è aniversari de l’OMS, ens brinda l’oportunitat de fer la vista enrere per recordar els èxits de la salut pública a Catalunya, una de les comunitats referent i model d’un dels millors serveis sanitaris de l’Estat espanyol.
Si bé la sanitat pública a Catalunya ha tingut una trajectòria exemplar des de la seva creació i va destacar per la seva qualitat, innovació i accessibilitat, sent un model a seguir per altres països, no és menys cert que durant les primeres dècades del segle XXI va patir unes brutals retallades que la van situar com la ventafocs dels serveis sanitaris espanyols.
La crisi econòmica del 2008 va suposar un cop dur per a aquest sector, ja que el govern dels millors, segons va qualificar-lo l’aleshores president de la Generalitat, l’honorable Artur Mas, va fer unes retallades pressupostàries draconianes, el que va implicar una pèrdua de professionals i un deteriorament d’aquest servei fonamental per al benestar de les persones.
El model català de retallades en el sector sanitari va ser un exemple per a altres autonomies de l’Estat, que van seguir la mateixa línia de reducció de la despesa pública en salut. Per això, aquestes mesures van tenir un impacte negatiu en la qualitat i l’accessibilitat dels serveis sanitaris, així com en les condicions laborals del personal sanitari.
Aquesta situació ha provocat que, en l’actualitat, Catalunya sigui una de les comunitats autònomes amb pitjors indicadors de salut pública, com a les llistes d’espera o la saturació dels serveis.
Tampoc podem ignorar el fet que la sanitat pública ha estat objecte d’un procés de privatització que ha afectat la qualitat i l’accessibilitat dels serveis sanitaris. Aquest procés ha consistit a cedir la gestió i l’explotació de centres, serveis i equipaments sanitaris públics a empreses privades que busquen maximitzar els seus beneficis a costa de retallar en personal, infraestructures i prestacions. Així, la ciutadania hem deixat de ser els titulars i beneficiaris de la sanitat pública per convertir-nos en simples usuaris que hem de pagar per un servei que hauria de mantenir-se com a gratuït i universal. Aquesta situació és intolerable i denunciable des de qualsevol punt de vista.
Per tant, és urgent recuperar el nivell de la sanitat pública catalana, augmentant els recursos materials i humans i garantint una atenció digna i eficient a tota la ciutadania, ja que gràcies a això es va millorar la qualitat de vida durant els primers anys del segle XXI.
La salut és un dret humà fonamental que no pot estar sotmès als interessos econòmics dels grups privats. La mercantilització de la sanitat pública suposa una vulneració dels principis d’equitat, universalitat i qualitat que han de regir el sistema sanitari. A més, aquesta situació afecta negativament les condicions de treball dels professionals de la salut, que han de fer front a la precarietat, la sobrecàrrega i la falta de recursos.
La salut també és un dret bàsic que ha de ser garantit per l’Estat i protegit de les lògiques mercantilistes que pretenen convertir-la en una font de lucre. Per això, des dels diferents moviments i organitzacions que defensen els serveis públics de qualitat, exigim el fi de les retallades, la reversió de les privatitzacions i la millora de les condicions laborals del personal sanitari, que ha demostrat el seu compromís i professionalitat durant la pandèmia.
Cal millorar, en particular, l’Atenció Primària, la porta d’entrada al sistema sanitari i la base de la prevenció i la promoció de la salut, que pateix especialment el desmantellament i l’abandonament per part de les administracions públiques.
Per aquest motiu, exigim més inversió en equipaments i personal. El nostre objectiu és que un 25% dels fons de sanitat es dediqui a l’Atenció Primària, que és la base de tot el nostre sistema sanitari.
El nostre objectiu és recuperar un sistema sanitari públic, universal, de qualitat i equitatiu, que respongui a les necessitats de salut de la població i que contribueixi a fer un món més just i saludable.
És per això que milers de persones ens vam manifestar a Barcelona i altres ciutats de l’Estat el 7 d’abril, convocats per Marea Pensionista de Catalunya, Marea Blanca i altres organitzacions, moviments veïnals i plataformes per reivindicar el nostre dret a una sanitat pública i de qualitat.
