Hi ha una frase, atribuïda a Romanones, un polític espanyol de principis del segle XX, que diu: “Vosaltres feu les lleis, que jo faré els reglaments”. També diuen que aquesta frase la va pronunciar el rei Felip V de Borbó a les Corts de Catalunya el 1705, quan va abolir els furs i les institucions catalanes després de la Guerra de Successió.
Ja fos el rei Felip V de Borbó o Romanones, el cert és que amb aquesta frase es mostra la voluntat de controlar tots els aspectes de la vida política, social i cultural dels ciutadans, sense deixar espai per a la participació ni control de ningú, ja que l’important no són les lleis que aprova el Parlament, sinó els reglaments que desenvolupen la seva aplicació pràctica. D’aquesta forma, l’un o l’altre es reservaven la capacitat d’interpretar i modificar les lleis segons la seva conveniència.
Podríem afirmar també que les lleis són un text teòric, ja que la seva interpretació i aplicació recau en el reglament, que pot alterar completament el sentit de la llei i introduir canvis que beneficiïn unes minories i no el conjunt de la societat.
Segons els legisladors europeus, els plans privats d’ocupació són un conjunt de mesures que tenen com a objectiu fomentar la creació de llocs de treball en el sector privat, especialment en les petites i mitjanes empreses. Aquests plans s’han aprovat per Europa com a part del Fons de Recuperació i Resiliència, que pretén impulsar la recuperació econòmica després de la crisi provocada per la pandèmia de la covid.
Són un sistema de previsió social complementari que es basa en les aportacions dels treballadors i les empreses per garantir una renda addicional a la pensió pública. Ara bé, no obstant això, aquest sistema té diversos problemes que el fan injust per als treballadors i beneficiós per als empresaris. Alguns d’aquests problemes són:
La falta de transparència i control sobre la gestió dels fons, que pot donar lloc a inversions de risc, comissions abusives o malversació de recursos.
La desvinculació entre les aportacions i els beneficis, ja que els treballadors no tenen garantit un retorn mínim ni una renda fixa, sinó que depenen de la rendibilitat del mercat financer.
La discriminació entre els treballadors, ja que els plans de pensions privats d’ocupació afavoreixen els qui tenen salaris més alts i una antiguitat més gran, mentre que els que tenen salaris més baixos i menys temps de cotització reben menys beneficis o fins i tot poden perdre el seu dret a la pensió complementària.
Els plans de pensions privats són injustos i contraris al model social europeu
La desprotecció davant de situacions de crisi, com l’atur, la incapacitat o la mort, ja que els plans de pensions privats d’ocupació no ofereixen cobertura suficient ni condicions flexibles per accedir als fons acumulats.
La desincentivació de la solidaritat intergeneracional, ja que els plans de pensions privades d’ocupació fragmenten el sistema de previsió social i debiliten el principi de repartiment, segons el qual les pensions públiques es financen amb les cotitzacions dels treballadors actius.
Els plans privats d’ocupació no garanteixen la qualitat ni l’estabilitat dels llocs de treball que es creen, ja que poden afavorir la precarietat, la temporalitat i la flexibilitat laboral. A més, aquests plans no tenen en compte les necessitats dels treballadors i treballadores, ni els seus drets laborals i socials, com ara la protecció social, la formació, la conciliació o la igualtat de gènere.
Així mateix, aquests plans no fomenten la cohesió social ni territorial, ja que poden accentuar les desigualtats entre regions, sectors i grups socials.
Cal reclamar que els plans privats d’ocupació siguin retirats, ja que només les pensions públiques es basen en el principi de solidaritat intergeneracional, és a dir, que els treballadors actius contribueixen amb els seus impostos al finançament de les pensions dels jubilats. Això permet que les pensions públiques siguin universals i equitatives, i que es puguin adaptar a les necessitats socials i econòmiques de cada moment.
Les pensions públiques compten amb el suport i el control de l’Estat, que garanteix el seu pagament i la seva sostenibilitat. L’Estat també pot aplicar mesures per millorar el sistema públic de pensions, com ara augmentar els ingressos fiscals, incentivar l’ocupació o revaloritzar les pensions segons l’IPC.
Les pensions privades, per contra, estan gestionades per entitats financeres privades, que busquen el seu propi benefici i que poden aplicar comissions i despeses que redueixen el valor de les pensions. A més, les pensions privades no estan subjectes a cap regulació ni supervisió pública, i poden patir problemes de transparència, solvència o fraus.
També les pensions privades depenen de l’estat del mercat financer i dels rendiments que ofereixen els fons de pensions. Això implica que les pensions privades estan exposades a riscos i incerteses. A més, les pensions privades afavoreixen la desigualtat social, ja que només poden accedir-hi aquells que tenen capacitat d’estalvi i inversió.
Per tot això, els plans de pensions privats d’ocupació són injustos i contraris al model social europeu, que defensa un sistema públic, universal i suficient de pensions. Els treballadors haurien de reclamar els seus drets i exigir una reforma del sistema que garanteixi una jubilació digna per a tothom.
