El 16 de juny, al teatre badaloní Margarida Xirgu, es va presentar l’Informe 2021 del Baròmetre dels drets dels infants i adolescents a Badalona.
Qui aquí escriu recorda que a Badalona, durant la dècada dels 70, les associacions de veïns van liderar, a més de reivindicacions urbanístiques, la demanda de més i millors escoles. Actualment, algunes d’aquelles reivindicacions continuen pendents.
Gràcies a la seva lluita, la seva constància i el seu compromís amb la ciutat, el primer ajuntament democràtic va prioritzar en les seves actuacions la solució d’aquest greu problema. La majoria de les escoles que avui tenim es van construir durant aquell període. Van ser anys de molta participació activa del veïnat. Tothom tenia clar que sense escoles no es podien millorar les condicions de vida. En l’educació comença tot.
Lògicament, aquest lideratge i protagonisme que van tenir les associacions de veïns es va deixar a les AMPA, que durant un bon temps van continuar treballant coordinadament per aconseguir millorar l’escola pública amb la col·laboració dels mestres i, en molts casos, de les mateixes associacions de veïns. Lamentablement, el distanciament entre el moviment veïnal i les AMPA cada vegada va ser major. I és així com l’escola va oblidar-se dels problemes del barri i les associacions de veïns, dels problemes de l’escola.
De nou, cinquanta anys després, ens trobem en una situació greu per la manca de planificació dels últims anys. Molts nens i nenes estan escolaritzats en mòduls i altres no tenen clar on aniran el pròxim curs. I això és injustificable.
Les famílies i, sobretot, els seus fills no poden renunciar a un dret constitucional, i és responsabilitat de les administracions garantir-lo. Cal que les AFA (el nom que acostumen a tenir ara les AMPA) i les associacions veïnals tornin a treballar plegades per posar fi a un problema que afecta centenars d’escolars que no reben l’ensenyament en les condicions adequades, malgrat l’esforç dels mestres i les famílies.
Des del moviment veïnal hem considerat sempre que a l’escola hi ha espais que es poden compartir. L’escola és un equipament comunitari i, per tant, els seus espais han d’estar oberts i al servei del veïnat.
Actualment, ens trobem que moltes de les activitats que es fan a les escoles, i que abans gestionaven les AMPA, avui estan privatitzades i obertes tan sols als infants que poden abonar la quota. Això no facilita la participació i no ajuda a millorar la integració de les famílies nouvingudes, ja que són especialment aquestes les que no poden afrontar els costos.
Així doncs, uns dels pocs bons equipaments que tenim als barris s’han privatitzat i, si bé el seu control el porta l’AFA, la gestió, en molts casos, està en mans privades. Cal, per això, que des de la FAVB s’impulsi la implicació de les associacions de veïns i altres col·lectius en l’ús de determinats espais de les escoles i en l’organització d’activitats obertes a tothom.
Evidentment, això serà possible si, a més de la col·laboració de les AFA, aconseguim el suport de l’Ajuntament. Tenim l’experiència de les portes obertes durant determinats dies i ningú en podrà negar l’èxit. Si volem millorar la cohesió social i la convivència entre el veïnat, cal prioritzar el nostre compromís amb els veïns per obrir les escoles al barri.
Algú s’imagina que durant uns dies de l’any es tanquessin les instal·lacions esportives i altres equipaments públics?
Aviat es construirà el nou institut Ca l’Arnús i les instal·lacions esportives seran comunitàries. Si l’Ajuntament n’assegura la vigilància, es podria crear un consell d’usuaris del qual formarien part les associacions veïnals i altres entitats, que podrien assumir (amb el suport d’altres administracions) l’organització d’activitats per als infants dels barris, cosa que milloraria la cohesió social.
