Una forma de resoldre un conflicte, diuen els entesos, és mitjançant la negociació, on cada part exposa i defensa les seves posicions i interessos, busca identificar els punts en comú i els diferents i, a partir d’aquí, construir solucions que satisfacin a totes les parts.
Aquesta és una de les maneres de resoldre els conflictes que sorgeixen entre les persones o els grups quan tenen interessos o objectius diferents. Així, amb bona voluntat, s’eviten els efectes negatius que podria tenir un conflicte no resolt, que podria perjudicar tots els implicats.
La negociació consisteix a buscar una solució que satisfaci, encara que parcialment, a tothom, de manera que cadascú cedeixi una part del que volia. Per tant, cal acceptar que no es pot tenir tot el que es desitja i cal estar disposat a fer concessions si es vol evitar la confrontació.
Està clar que això suposa renunciar o posposar per a una altra ocasió allò que no s’ha acordat i implica voluntat i compromís de continuar negociant, com també generositat per les dues parts. Ara bé, de vegades, veiem com hi ha qui actua amb una actitud que no ajuda a resoldre els problemes reals de la ciutadania, sinó que els agreuja.
Aquests dies ho podem comprovar veient com encara que el govern tingui la voluntat de dialogar i de trobar punts d’acord amb l’oposició, aquesta actua d’una manera irresponsable i negacionista, anteposant els seus interessos partidistes per damunt dels interessos generals. No té sentit mantenir una postura de bloqueig i de desqualificació constant, tret que es busqui la confrontació permanent i, com han dit alguns dels dirigents del Partit Popular, negar l’aigua i la sal al govern. Per a ells, aquest govern no és legítim i està en mans de persones que, segons ells, només busquen el seu benefici i no el de tota la ciutadania.
Aquesta és una manera de fer política que només genera frustració i desconfiança, i que no contribueix a construir un futur millor per a tothom. La història, però, ens ensenya que el progrés social i el benestar col·lectiu depenen de la capacitat de les persones de dialogar, cooperar i respectar les diferències.
És lamentable que algunes organitzacions polítiques no vulguin dialogar amb el govern i buscar solucions conjuntes per millorar la situació dels sectors més desafavorits de la societat
Quan la societat o un grup es tanca en si mateix, quan es deixa portar per l’amenaça, la por, l’odi o la intolerància, quan es nega a sentir les veus discrepants o a reconèixer els drets dels altres, s’obre la porta als conflictes, la violència i la injustícia. No cal buscar a les hemeroteques per trobar exemples que ens demostren com els partits d’extrema dreta només saben utilitzar l’insult i la provocació irracional, ja que encara tenim molt presents les imatges d’aquests dies de Nadal davant de la seu del partit socialista. Per no parlar dels animalots que colpejaven amb sanya i odi un ninot amb la imatge del president del govern, Pedro Sánchez.
Un aspecte que resulta paradoxal és que formacions polítiques de l’espectre conservador adoptin aquesta actitud i renunciïn al principi que afirma que mai no es podrà igualar a l’original. Per tant, amb aquesta actitud, el que fan és donar oxigen a la bèstia que ens vol retrocedir a l’edat de pedra.
Amb aquest comportament de les forces polítiques que es reclamen defensores de la democràcia i la modernitat, adoptant aquesta actitud tan retrògrada i intolerant, no s’adonen que, imitant el discurs de l’extrema dreta, no fan més que alimentar la bèstia i donar-li oxigen i legitimitat. Per això, haurien de reflexionar sobre el sentit de la seva responsabilitat i el seu compromís amb els valors que diuen representar. No es pot jugar amb el foc sense cremar-se.
Situar-se en el tot o res, pot ser perjudicial per a la convivència i la resolució de conflictes, ja que impedeix trobar punts en comú i respectar les diferències. Per això, és fonamental fomentar una cultura de la pau i del diàleg basat en els valors de la democràcia, els drets humans i la solidaritat. Només així podrem construir un futur millor per a tothom.
És lamentable que algunes organitzacions polítiques, i no cal mencionar-les, no vulguin dialogar amb el govern i buscar solucions conjuntes per millorar la situació dels sectors més desfavorits de la societat. Aquest comportament demostra que no els preocupa el benestar de la majoria, sinó només els seus interessos particulars. I això és un problema greu, perquè si no hi ha una voluntat de consens i de progrés social, correm el risc de retrocedir en drets i llibertats i de tornar a una època fosca i autoritària, com vol l’extrema dreta.
Cal treballar i prioritzar tot allò que ens ajudi a construir una societat cada dia més justa i solidària, on tothom tingui cabuda i les mateixes oportunitats i drets.
