Caminem i mirem cap al sol. El temps és un element important perquè les persones sortim a passejar per la ciutat. Als badalonins ens agrada que a la ciutat llueixi el sol. I si ens hi fixem, veurem que el sol de Badalona el tenim molt a prop. Només cal apropar-se a la platja i olorar l’aroma del mar; mirar l’infinit des del pont del petroli; el so de la música que s’expandeix des del conservatori; els racons històrics a Dalt la Vila; els vint-i-vuit barris que configuren la bellesa del seu cos. I aquestes són algunes de les sensacions on els ciutadans podem valorar com batega el cor mediterrani de la ciutat. Escodrinyar el rostre de Badalona, aquesta ciutat que a vegades semblava blava; a vegades, marronosa, i fer recompte: el Nadal màgic que ha fet possible que la il·lusió i l’alegria tornessin als seus carrers; la construcció de l’hotel del Port; la cessió de terrenys per la construcció de noves escoles; l’adquisició de nou mobiliari urbà; l’aprovació d’un pressupost força social. Crec que si aquests fossin alguns dels planetes que fan lluir la ciutat estaria bé ressaltar que els planetes s’han alienat bé a Badalona. El sol que llueix, en aquest fred hivern, vol que la vida ciutadana transcorri plàcidament, que els carrers estiguin nets, que es pugui caminar amb seguretat i confiança i que, enmig de grans tragèdies, saber que es viu en una ciutat solidària i hospitalària. Després d’aquest balanç, ve de gust un passeig per la Rambla, com si fos un dia d’estiu, deixant que els raigs del sol s’asseguin en algun racó de l’ànima. A Badalona llueix el sol.
