Explicar el que significa i representa el parc de Ca l’Arnús per a la majoria dels badalonins no ens resulta gens difícil, ja que a finals dels anys noranta molts varen formar part de la Plataforma Ca l’Arnús parc públic. Només hem de recordar que van ser els moviments socials els que van aconseguir aturar un projecte especulatiu i depredador, aprovat per l’Ajuntament, d’un espai emblemàtic i carregat d’història de la nostra ciutat.
L’any 1996 l’Ajuntament va aprovar un projecte que permetia la conversió d’una part del parc en un Centre de Negocis amb restaurant i un aparcament per més de 500 cotxes. Era la zona més valuosa de tot el parc. Un espai imprescindible i vital de massa verda al cor de la ciutat. Per això, molts ho van considerar un acte de menyspreu cap a la ciutadania i una manca de respecte al dret que tenim de gaudir col·lectivament dels nostres recursos naturals.
L’abril de 1859, Evarist Arnús -que va començar a treballar d’ajudant d’arxiver a l’Ajuntament de Barcelona, i més tard esdevingué agent de canvi i borsa, aconseguint acumular una gran fortuna- va comprar la part més gran de l’antic Mas Solei i, des d’aleshores, la finca va quedar dividida en dos: Can Solei de Baix i Can Solei de Dalt. Va ser a Can Solei de Dalt, la part que havia adquirit, on va construir la seva casa d’estiueig, vorejada de jardins romàntics, amb una vegetació frondosa i olorosa, camins i diverses zones amb jocs d’aigua i un llac central.
Amb motiu de la inauguració de l’Exposició Universal de 1888, Evarist Arnús va oferir hostatge a la família reial durant dos dies i, diuen les cròniques, la reina regent i la seva comitiva van quedar encantats i enlluernats de la bellesa que s’amagava al parc. Anys després, el fill d’Evarist Arnús va modificar la casa pairal afegint l’escalinata de l’entrada i construint el castell de torre quadrada que hi ha al bell mig del llac. Avui, a més, al costat de la casa pairal hi ha una estació meteorològica en funcionament, dotada d’un calendari perpetu i de tots els instruments de mesura necessaris.
Durant la guerra civil va ser confiscat i obert a la ciutat. Més tard tornaria a ser tancat als veïns i va estar així fins a l’any 1979, quan el primer govern democràtic va aconseguir organitzar algunes activitats obertes de nou a tota la ciutadania. Els promotors del Centre de Convencions, en contra dels interessos de la ciutat, volien que el parc continues tancat pel veïnat i només accessible a persones d’alt poder adquisitiu. Afortunadament la reacció de la població va evitar el despropòsit i, sota la crida de “Volem ca l’Arnús parc públic” es va aturar el projecte i un nou govern va negociar amb la propietat la compra d’aquesta part i va expropiar l’altra propietat d’uns altres hereus. El gener de l’any 2007, per fi, es van obrir les portes al públic de Ca l’Arnús.
Ara ens trobem que de nou interessos privats volen malmetre una part d’aquest parc al construir pisos a l’espai que hi ha situat pujant des de Sant Bru al costat esquerre de l’avinguda dels plàtans. És l’entrada principal, va a tot arreu i connecta directament amb el centre de Badalona.
És cert que hi ha una modificació del Pla General Metropolità que permet aquesta actuació -sembla que aquesta part sempre ha estat en mans privades i l’Ajuntament només tenia el dret de pas- però no és menys cert que, si no s’aconsegueix aturar el projecte presentat pels promotors a l’Àrea d’Urbanisme i aquesta a les Associacions de Veïns del Districte 1, el parc es transformarà i quedarà afectada la seva fisonomia actual.I Badalona, l’Ajuntament, no pot permetre això. Hi ha alternatives.
Les Associacions de Veïns del Districte 1 i la FAVB ja s’han reunit i ara estan pendents d’una nova reunió amb l’Ajuntament per buscar una alternativa al plantejament actual. Ens diuen que també l’àrea d’Urbanisme reconeix que la proposta que li han presentat els promotors és lesiva pels interessos de la ciutat i atempta contra la integritat actual del parc. Ara només cal treballar uns i altres i consensuar una proposta possible que eviti que es malmeti un parc que, per nosaltres, és el parc més emblemàtic, amb més interès botànic, artístic, històric i social de la nostra ciutat. Un espai on jardins i arquitectura són testimonis de com es desenvolupava la vida de les classes benestants barcelonines a la segona mitat del segle XIX. Són pocs els exemples tan ben conservats tant a prop de Barcelona i inclús a la resta de Catalunya. Per això els veïns no volem habitatges al parc de Ca l’Arnús.
