El coordinador general d’EUiA, J.J. Nuet, pel que sembla no té les idees gaire clares. Segons el lloc i l’audiència afirma i defensa una cosa o la contrària.
En una visita recent a Badalona no es va cansar de repetir que aquest referèndum, liderat per la dreta nacionalista i alimentat per la dreta espanyola, no és el seu. Tanmateix, diu que s’ha d’anar a votar i també que EUiA no reconeixerà els resultats.
Com s’explica aquest comportament que alguns dels seus qualifiquem com a camaleònic?
El que tothom reconeix és l’habilitat de la dreta nacionalista i dels independentistes que han aconseguit que a Catalunya només es parli d’una cosa que, formalment, encara no existeix i no dels greus problemes que afecten la majoria dels catalans i, particularment, les persones més afeblides i vulnerables: l’enorme crisi social que ha empitjorat les condicions de vida de la classe treballadora.
Es parla de totes les incògnites que encara estan pendents de revelar i que qüestionen la viabilitat del que -diuen alguns- serà el referèndum que convertirà Catalunya en un estat independent en forma de república.
Destacats dirigents d’aquest procés afirmen que el resultat del referèndum serà vinculant i, sigui quina sigui la participació, si hi ha tan sols un vot més a favor del sí que del no, en 48 hores es proclamarà la independència.
No importa que, segons les enquestes, més del 57% dels catalans apostin per la reforma de la Constitució espanyola per trobar una solució a aquest conflicte interessat i només un 12% dels catalans vaticinen que tot això acabarà aconseguint la independència. Com tampoc importa la fractura social i la confrontació entre les classes populars que aquest procés està provocant. L’important és aconseguir guanyar temps perquè uns i altres tapin les seves misèries i puguin ocultar darrere la bandera les seves retallades brutals en drets socials bàsics.
No cal insistir que aquest anomenat referèndum -que no ho serà- no tindrà les garanties democràtiques mínimes suficients ni el suport internacional necessari per fer efectiu el resultat. Tampoc cal comptar, per tant, amb el suport social imprescindible perquè el resultat sigui vinculant. Res d’això preocupa els impulsors d’aquest desafiament a les regles més elementals de la democràcia. Cada un d’ells continua amb el seu discurs alimentant el xoc de trens i culpant -els d’aquí- al bunqueritzat govern central de tot allò dolent que ens passa als catalans i -els d’allà- justicialitzant un problema polític. I ni uns ni altres no assumeixen la seva responsabilitat en les retallades de drets i serveis públics, cosa que incrementa les desigualtats i empitjora les condicions de vida de la classe treballadora.
A Badalona -em diuen- l’assemblea local d’EUiA sempre s’ha manifestat, mitjançant diverses resolucions aprovades de forma massiva, per un model d’estat federal, republicà, fraternal amb IU i internacionalista. Per això els militants d’EUiA –continuen dient-me–, molt majoritàriament federalistes, no col·laboraran en aquest muntatge de fals referèndum. Això sí, treballaran per aconseguir que es convoqui un veritable referèndum, democràtic, efectiu, amb garanties i reconeixement internacional.
El problema que avui patim a Catalunya no només és el d’encaix amb la resta dels pobles d’Espanya –tot i que aquest també hi és, ningú pot negar aquesta realitat–, sinó i sobretot el d’aconseguir sortir d’una crisi en la qual ens han instal·lat les polítiques de dretes -espanyola i catalana- que han empobrit la majoria de ciutadans, mentre uns pocs han vist com s’incrementaven les seves riqueses.
Per això, la defensa dels drets socials per garantir la millora de la qualitat de vida de tots els catalans ha de ser una prioritat per totes aquelles persones que, des de l’esquerra, volen aconseguir una societat més justa, igualitària i democràtica.
Des del respecte a la llibertat de vot de cadascú, som molts els que ens orientem a no secundar la secessió unilateral. Restarem, però, atents a les properes dades i a tot allò que encara ens queda per conèixer.
