Ens ho havien dit per activa i per passiva que el Partit Popular guanyaria les eleccions. De fet, els rumors apuntaven a una destacada majoria absoluta. Diumenge a la nit els mapes que van mostrat tots els canals de televisió durant l’especial d’escrutini ho van corroborar: massa blau per tan poc grana.

Malgrat la homogeneïtat, Catalunya aquesta vegada s’ha desvinculat de la tendència nacional i ha apostat per la tonalitat blava i taronja de CiU. El triomf dels convergents ha estat total. Han sumat a la seva llista sis diputats més, cosa que significa un total de 16.

Per la seva banda, l’anomenat efecte ZP o potser el mal enfocament que molts creuen que s’ha donat a la campanya electoral, tant del PSOE com del seu fill petit a Catalunya, el PSC, ha provocat la pèrdua d’onze diputats a Madrid.

Una jornada, la de diumenge, anomenada “festa de la democràcia”. Democràtic, sí; participació, més aviat poca. En concret a Catalunya van votar poc menys del 67% dels electors, de fet, quatre punts menys que el 2008. Però festa? Si ens regim per la llei que tota festa acaba amb la presència d’un aixafaguitarres, llavors acceptem festa!