Fa pocs dies, Llefià acollia per segon any consecutiu el Festival de Música del Gran Sol, una iniciativa cultural promoguda per l’associació de veïns i l’Ajuntament que ajuda a crear noves centralitats de ciutat. Una excel·lent proposta, que podem considerar ja consolidada, i que reconverteix les controvertides vaquillas en una cita en positiu a Badalona i a la comarca, valuosa carta de presentació d’un dels seus barris més singulars i estimats. Malgrat aquest èxit compartit –milers de persones van participar dels concerts del cap de setmana–, el titular no se’l va endur la cultura sinó una xiulada.
Al voltant de la tan comentada i gens espontània escridassada al president Puigdemont, que assistia com a convidat de l’associació de veïns a l’esdeveniment, i que ha ocupat tants articles i comentaris a les xarxes… Comparteixo amb vosaltres algunes reflexions al vol.
En primer lloc, Llefià és un barri tenaç i digne, de moltes lluites compartides. És MÉS que els xiulets orquestrats al president escollit per la majoria… Al barri, com a arreu, hi ha gent per tot. Per sort, això es va veure entre el públic (per bé que algú ha tingut bona cura que no sortís al vídeo que va circular): hi havia gent que cridava en contra, naturalment; i d’altres, molts d’altres, que aplaudien animant el president a acabar el seu discurs. Divers, així és el nostre país, així és la nostra ciutat.
En segon lloc, i que quedi clar, és ben legítim xiular qui es vulgui i es consideri, només faltaria! Ho és avui i ho serà en la futura república. No comparteixo l’escridassada d’una part no majoritària de l’auditori, però això no va de les meves preferències sinó del dret que tenim tots a expressar-les públicament, encara que sigui a costa d’interrompre i tensionar un acte.
El que no es pot fer és, com ha fet el PP o C’s, atribuir als que cridaven i insultaven el paper de “representants del poble”. ¿Per què el senyor que cridava fuera, fuera és més representatiu que la senyora del costat que aplaudia el president en solidaritat amb la interrupció?
Al final, hi ha una pregunta que tota societat avançada s’ha de fer: Quina és la millor manera d’expressar la discrepància? La qüestió té una resposta clara: amb les eines de la democràcia. En aquest sentit, és millor votar que xiular, no? L’1 d’octubre tenim una cita amb la democràcia. Allà sabrem què pensa Llefià i Badalona de veritat. Per cert, el senyor que escridassaven està jugant-se-la per garantir el ‘no’ d’aquells que divendres van xiular-lo. Potser més que cridar-lo, el que hagués calgut és aplaudir-lo per la tenacitat i compromís amb el dret de tots a decidir, mitjançant el vot, un dret que els gens innocents promotors de la xiulada són els primers a restringir.
