Es fa estrany parlar de Nadal quan els termòmetres freguen o superen els 30 °C. Però aquest estiu, l’anunci d’en Xavier García Albiol de tenir l’arbre més gran de l’estat espanyol ha aixecat polseguera.
El líder municipal del Partit Popular va explicar que Badalona comptaria amb un arbre de 40 metres d’alçada, superant així el de Vigo, que fa anys es va proposar guanyar el títol de capital de Nadal. L’alcalde de Vigo no ha trigat a respondre anunciant que aquest any el seu arbre farà 40,5 metres, superant la proposta d’Albiol i desbancant les aspiracions de Badalona a competir en aquesta lliga testosterònica per veure qui el té més llarg (l’arbre, és clar).
En el moment d’escriure aquest article desconec si l’Ajuntament de Badalona anunciarà un arbre nadalenc de 41 metres per seguir jugant en aquesta subhasta. Disculpeu-me si la trepidant actualitat que ens persegueix fa que la informació no estigui prou actualitzada.
El món del fetitxisme dels arbres de Nadal ja hem vist que és apassionant.
Algunes veus s’han erigit per qüestionar la idoneïtat de l’arbre i la competència –comparteixo que absurda– per aconseguir que sigui el més alt d’Espanya. Alguns per convicció i d’altres, com un intent de desgast a les actuacions del govern badaloní.
Tanmateix, aquesta és una discussió perduda i quedem atrapats en el marc mental del Partit Popular. Nadal és tradició, llum, il·lusió, màgia, Pares Noels i tions. Quan comencin les festes, la gent (en el sentit més ampli de la paraula) ens quedarem amb això. Si Nadal funciona, les polèmiques prèvies es matisen o s’obliden. L’oposició no podem (i en el meu cas, no vull) caure en el parany de ser el Grinch de les festes de Nadal.
Comparteixo que Badalona ha d’agafar banderes per les quals se la conegui i s’especialitzi. Molts ho hem defensat en altres àmbits, però agafar aquesta és un error flagrant.
En qualsevol cas, considero que és superficial quedar-nos –només– amb l’arbre i la competència amb Vigo sobre l’alçada. Hem de poder llegir més enllà. En aquest sentit, poso dos elements sobre la taula que crec que són importants a considerar.
En primer lloc, la despesa. El govern del Partit Popular de Badalona ha anunciat una despesa de 760.000 euros en il·luminació i decoració (l’any passat va ser de 120.000 euros) o la nova proposta de la Casa del Pare Noel, amb un cost de 220.000 euros, entre d’altres. Si hi sumem les altres activitats nadalenques, com la cavalcada, la despesa arribarà als 2 milions d’euros, una despesa rècord a la ciutat: l’1% del pressupost anual.
Això és molt o és poc? Doncs el pressupost de Turisme té un pes del 0,25% al pressupost; Foment de l’Ocupació, del 0,99%; Biblioteques, del 0,6%; Promoció Cultural, del 0,6% i Mobilitat, del 0,13%.
La pregunta és òbvia. Pot Badalona comprometre l’1% del pressupost anual a ser la capital de Nadal del món mundial? I si és així, què estem disposats a deixar de fer per aconseguir-ho?
Cal tenir en compte que Badalona es troba a la cua de la despesa per càpita en àmbits com Serveis Socials, Educació, Medi Ambient, Cultura, Ocupació o Promoció Econòmica, si ens comparem amb municipis similars com Terrassa, Sabadell o l’Hospitalet de Llobregat.
Badalona té superàvit, no perquè siguem un ajuntament ric (som dels que tenim uns ingressos per habitant més baixos), sinó perquè els últims 15 anys l’administració no ha funcionat –per falta de modernització– per executar el pressupost en allò que és bàsic, com el manteniment dels poliesportius o els serveis quotidians.
Em temo que aviat veurem la resposta a la proposta de pressupostos. O Albiol apuja impostos o Albiol retalla en àmbits imprescindibles per fer una transformació profunda de Badalona que la faci un lloc millor per als seus veïns i veïnes. En definitiva, són faves comptades.
I, en segon lloc, però no menys important, si Badalona vol ser referent i un punt d’atractiu turístic, tenim banderes que ens són més pròpies i invertir-hi donarà un rendiment més alt. Les Festes de Maig –amb tot el patrimoni cultural de les nostres entitats de cultura popular–, el Festival de Màgia Li Chan, el Filmets Film Festival (referent internacional), el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, la Baetulo romana, la Magna Celebratio, el Festival Blues&Ritmes o les competicions esportives (incloses les nàutiques) són exemples de l’enorme potencial de la nostra ciutat.
Deixem que a Vigo tinguin l’arbre més alt i centrem-nos a fer de Badalona un referent amb tot el seu patrimoni cultural, natural, paisatgístic i arquitectònic.
