L’1 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Gent Gran. També es commemora Santa Teresa de l’Infant Jesús, patrona de les missions.
El Dia de la Gent Gran és una commemoració que té l’objectiu de reconèixer el paper i la contribució de les persones grans a la societat, així com de sensibilitzar sobre els seus drets, les seves necessitats i els seus reptes.
Un bon amic em diu que no sap si s’ha triat aquest dia perquè a la gent gran ens consideren com a uns infants o perquè atendre’ns com ens mereixem és missió impossible.
Sigui quina sigui la raó, el cert és que aquest dia totes les administracions es bolquen a organitzar tota mena d’activitats, actes lúdics i festius, però s’obliden de la resta dels dies de l’any i dels problemes quotidians de la gent gran.
Podríem afirmar, doncs, que aquesta celebració només és un acte simbòlic i superficial, ja que no es tradueix en un compromís real i efectiu amb el benestar de les persones grans.
Molts dels problemes i les necessitats que afecten aquest col·lectiu, com la pobresa, la soledat, la dependència, la discriminació o la violència, continuen sent invisibilitzats i ignorats per les administracions i també per la resta de la societat. Per això, cal que el Dia de la Gent Gran no sigui només una data al calendari, sinó una oportunitat per reflexionar sobre com podem millorar la qualitat de vida i la participació social de les persones grans, i per reivindicar el seu paper com a agents actius i valuosos del desenvolupament humà.
Està molt bé que els governs autonòmics i locals, amb motiu del dia de les persones grans, programin activitats culturals, lúdiques i fins i tot invitacions a esmorzars, dinars o sopars. Nosaltres també sabem gaudir de tot això.
Però què succeeix els altres 364 dies de l’any? S’atenen adequadament les nostres necessitats específiques com a col·lectiu?
És evident que de cap manera, ja que continuem patint el col·lapse de l’accés als ajuts a la dependència, amb prestacions insuficients i que en molts casos arriben quan el receptor ha mort.
Residències convertides en aparcaments d’avis, on les persones ens convertim en unitats de benefici i on la gran mortalitat produïda per l’abandonament institucional durant la pandèmia de la covid està sent sistemàticament tapada per forçar a l’oblit una societat que prefereix no conèixer el que va passar per així no sentir la seva responsabilitat i, d’aquesta manera, silenciar la seva consciència.
La insistència i perseverança de les marees i les organitzacions de familiars i persones treballadores han aconseguit que el Parlament Europeu determini la investigació de la responsabilitat de les administracions per les mesures ordenades en relació amb la no derivació de persones grans i dependents a la sanitat pública.
El desmantellament de la sanitat pública és un altre dels factors que incideixen negativament en les nostres vides, augmentant la mortalitat i dificultant el gaudi d’una vellesa amb la millor salut possible.
Sembla que als poders econòmics que regeixen les destinacions dels països els molesti que els treballadors tinguem una llarga vellesa i que, en deixar de ser productius, deixem de ser útils i, per tant, passem a ser prescindibles.
El mateix succeeix amb la bretxa digital. Estem obligats a relacionar-nos amb les diferents administracions de forma telemàtica, la qual cosa produeix una indefensió de les persones grans, la vida de les quals s’ha desenvolupat fora de la revolució digital, tant en l’àmbit domèstic com en el professional, sense que les administracions hagin creat oficines d’ajuda.
Això també pertorba la vida de la gent gran.
No podem oblidar els milions de persones grans pensionistes que, actualment, amb la pujada desmesurada dels preus dels productes bàsics, en tenir pensions baixes, estan sent abocades a formar part de la ignominiosa xifra de persones en situació de pobresa i, en molts casos, d’exclusió social.
Les persones grans que formem part de la Marea Pensionista de Badalona no només denunciem totes aquestes situacions, sinó que centrem la nostra lluita a demostrar que una societat més justa, solidària i respectuosa, on les persones siguem el centre (en lloc del benefici econòmic), és possible. I encara més: és imprescindible per a la nostra pròpia supervivència com a col·lectivitat.
Per això no defallirem, no farem cap pas enrere, venim d’enfrontar-nos a una dictadura, de convertir un país en la quarta economia europea, i continuarem fins a aconseguir els nostres objectius.
No són somnis del futur, sinó el nostre dret a viure amb dignitat.
El 28 d’octubre, COESPE, al costat d’altres organitzacions de tota mena, hem convocat dos grans actes. El primer, a Granada, els dies 4 i 5 d’octubre, on se celebra la Cimera Social Europea, i el segon, el 28 d’octubre a Madrid, en defensa del Sistema Públic de Pensions solidari i interterritorial.
La Marea Pensionista de Badalona hi serem, i ens continuarem concentrant cada dijous, a les onze del matí, a la plaça de la Vila en defensa de pensions i salaris dignes.
