La constitució d’un nou govern comporta una sèrie de gestions i preparacions prèvies fonamentals abans de que comenci a actuar; sobretot quan el vencedor de les eleccions no ha obtingut majoria absoluta i la resta de les formacions es veuen obligades a aliar-se i acordar un projecte de ciutat de com a mínim quatre anys. La ciutadania entén perfectament que si calen coalicions no es pot anunciar el nou alcalde el dilluns següent als comicis, ja que els partits que aspiren a governar fan valer els seus regidors per dividir-se el poder que tindran en la propera legislatura. Però el que els sorprèn (i fins i tot molesta) és que la indefinició s’allargui tants dies, fins i tot setmanes. Això és el que estem vivint a la nostra ciutat. A hores d’ara els badalonins encara no saben qui serà el seu alcalde, ja que CiU i el PSC han entrat en una guerra de declaracions que serveixen de munició pels mitjans de comunicació. I aquest fet desespera. El panorama és, a data d’avui, incert. Només sabem que el proper 11 de juny tindrem nou batlle, però tant pot ser Xavier García Albiol en solitari com Jordi Serra amb el suport de Ferran Falcó. El líder nacionalista i la seva ambigüitat són segurament els principals responsables de la situació actual. Comprenem que la decisió, un gran acte de responsabilitat, no és fàcil de prendre, però la ciutat (i el país) mereix saber ja qui serà el proper en agafar la vara d’alcalde.
