Rellegint els programes dels partits o coalicions d’esquerres que han guanyat les eleccions a la nostra ciutat, es pot comprovar que hi ha moltes similituds en les propostes que aposten per una altra forma de fer política.
Tots ells aposten per posar fi a uns dels problemes que més han afectat milers de badalonins durant aquests durs últims anys. Ens referim als injustos i sagnants, per no dir criminals, desnonaments. Ningú entén com es pot llançar al carrer una família i deixar l’habitatge buit i menys que l’alcalde col·labori amb les entitats financeres i, amb diners públics, col·loqui planxes per evitar l’ús normal i principal d’aquests béns: l’habitacional.
Tots els partits o coalicions en són conscients, i per això prioritzen mesures en aquest sentit, que sense un parc públic d’habitatge social difícilment es podrà posar fi a aquest inhumà i terrible problema. Cal garantir el dret constitucional a tenir un habitatge digne i per això s’han d’impulsar actuacions que obliguin els bancs a cedir l’ús dels seus habitatges, encara que sigui temporal, a l’Ajuntament. Mai hem d’oblidar que el govern del PP ha destinat milers de milions d’euros a rescatar a les entitats financeres oblidant-se dels problemes de les persones. A més, com és possible que molts d’aquests habitatges buits no estiguin en condicions de ser ocupats, es podria crear treball per rehabilitar-los. Això suposaria incrementar l’oferta formativa i donar feina a molts aturats.
Hi ha una altra prioritat comuna de tots ells. Ens referim al compromís de lluitar contra la pobresa i les desigualtats socials. A Badalona, més d’un terç de la població viu en risc de pobresa o exclusió social. Aquesta situació s’ha d’abordar si volen aconseguir eliminar les creixents desigualtats i millorar la cohesió social.
Evidentment també s’ha parlat durant la campanya electoral d’auditar el deute de l’Ajuntament, de remunicipalitzar els serveis externalitzats durant els últims anys, de revisar els contractes tant d’actuacions urbanístiques com de serveis, de consultes vinculants, de més transparència i control en les despeses dels diners públics, de la reducció dels salaris i els càrrecs de confiança… I tantes coses que han il·lusionat a la majoria, ha incrementat la participació i farà possible un canvi de govern a la nostra estimada ciutat.
Hi ha qui pensa que també és necessari i prioritari un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per evitar continuar amb les actuacions improvisades i els fets consumats, iniciatives en tots els casos d’emprenedors privats, que, generalment, no tenen en compte l’interès de la ciutadania ni el futur de la ciutat, sinó que busquen la màxima rendibilitat amb la seva inversió especulativa. Tanmateix, a hores d’ara són moltes les pressions que reben alguns, com també les contradiccions d’aquells que veuen en perill conservar els seus privilegis.
És cert que la ciutadania està dividida i, el més greu i perillós, confrontada, em comenta un vell conegut. Han estat quatre llargs anys alimentant la xenofòbia i la crispació, que ara no serà gens fàcil d’assumir el que la majoria de regidors decideixin el pròxim dia 13 de juny.
Tot això, fa preveure que, passi el que passi, res tornarà a ser igual.
Si per les misèries d’alguns i les ambicions d’altres no hi ha una majoria absoluta en la primera votació, necessària per triar un nou alcalde o alcaldessa –el més raonable és que sigui una alcaldessa, ja que ha sigut la candidatura més votada després del PP–, ens trobarem en una situació tan complicada que serà impossible abordar i solucionar alguns dels molts problemes que afecten la majoria de la ciutadania i també al futur de Badalona.
Si per aquesta actitud partidista o personalista continua d’alcalde en Xavier García Albiol, definitivament aquesta ciutat haurà perdut una gran oportunitat de recuperar la seva dignitat i acabar amb les desigualtats creades pel govern del PP. I el que encara és més preocupant, tindrem la dreta reaccionaria i cavernícola governant la nostra ciutat durant anys i panys.
