La llei orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva entre dones i homes assenyala en l’exposició de motius que l’article 14 de la Constitució espanyola proclama el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe.
Per la seva banda, l’article 9.2 consagra l’obligació dels poders públics de promoure les condicions perquè la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives.
De fet, la igualtat entre dones i homes és un principi jurídic universal reconegut en diversos textos internacionals sobre drets humans, entre els quals destaca la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el desembre de 1979 i ratificada per Espanya el 1983.
La igualtat és un principi fonamental a la Unió Europea. Des de l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam, l’1 de maig de 1999, la igualtat entre dones i homes és un objectiu que s’ha de respectar i s’ha d’integrar en totes les polítiques i accions de la Unió i dels seus membres.
Ara bé, malgrat totes aquestes disposicions i normatives, la realitat és que les dones continuen patint violència de gènere, discriminació salarial i en les pensions de viudetat, més desocupació i escassa presència en llocs de responsabilitat política, cultural i econòmica. A més, són les que més pateixen els problemes de conciliació laboral.
Tot això i més, demostra que som molt lluny d’aconseguir la igualtat real.
En el cas de les pensions, la mitjana dels homes supera en més de 421 euros la de les dones, quantitat que s’incrementa si ens cenyim estrictament a les pensions que perceben en concepte de jubilació.
Segons dades de l’INE d’octubre de 2018, la quantia de la pensió mitjana de jubilació d’un home és de 1.175,84 euros, mentre en el cas de la dona se situa en 754,84 euros. Respecte a les pensions contributives, l’any 2018, hi havia 10 vegades més dones que homes cobrant pensions de viudetat i el que percebien les dones era 653 euros inferior a la mitjana. La pensió de les dones per incapacitat permanent és de 940 euros, dues terceres parts del que cobren els homes. Finalment, el nombre de dones que perceben pensions entre 300 i 700 euros mensuals duplica al nombre d’homes. En total, el 76,55% de les dones cobren pensions no contributives.
Les últimes reformes que han aprovat els governs del PSOE i sobretot del PP només han servit per perjudicar més les dones
Hi haurà qui al·legui que aquestes diferències són degudes a diferents factors com el menor nombre d’anys cotitzats per les dones i també l’accés a feines amb una remuneració inferior. També, que l’administració no té en compte a l’hora de la jubilació les tasques de cura que tradicionalment han desenvolupat les dones sense rebre cap compensació econòmica.
En comptes d’avançar cap a una progressiva, necessària i urgent reducció de la bretxa salarial per posar fi a aquestes diferències i discriminacions, les últimes reformes que han aprovat els governs del PSOE i sobretot del PP, només han servit per perjudicar més a les dones.
El govern de Rodríguez Zapatero, amb la llei 40/2007, va ser pioner amb les reformes per avançar cap a la igualtat efectiva entre dones i homes. Tanmateix, quatre anys més tard va aprovar una nova llei que va fixar l’edat de jubilació ordinària a 67 anys. Això va suposar una penalització a tots els treballadors i en especial a les dones, ja que tenen menys anys cotitzats, encara que tota la seva vida hagin estat treballant.
La guinda a tot plegat la va posar el govern del PP que va aprovar diverses reformes legislatives per aprofundir, encara més, en la precarització de totes les pensions.
Entre altres, un dels canvis que accentuen la discriminació cap a les dones és el nou càlcul de la base reguladora de la pensió. Si abans de la reforma de 2011 es tenia en compte els darrers 15 anys cotitzats, amb la nova llei els anys cotitzats s’elevaven a 25 anys, el que suposa que moltes dones no arribin a cobrar el que els correspon, ja que en molts casos no arriben a aquests anys. El resultat serà que la majoria de les dones rebran -de fet ja reben- una pensió de misèria.
Tothom reconeix que les dones són les que s’ocupen de les tasques de la llar, la cura dels fills i dels pares, per un rol imposat pel sistema capitalista i masclista. A més, per la mateixa feina perceben menor salari que l’home. Doncs bé, res d’això es té en compte a l’hora de la jubilació. Com a conseqüència tenen pocs anys cotitzats i baixes cotitzacions i la seva pensió és, per tant, molt inferior a la de l’home.
Per tot això, i més, el 8 de març les pensionistes van sortir al carrer per denunciar d’una manera rotunda les injustícies i les discriminacions que continuen patint. Ser diferents no vol dir desiguals en drets i llibertats.
Cal continuar treballant per construir un món millor, amb unes noves masculinitats lliures, sense prejudicis i cap mena de jerarquies ni exclusions presents avui en dia.
