Ja fa anys un conegut pedagog, Jaume Colomer, va publicar el llibre ‘Festes Populars de Catalunya’, en el qual, entre altres coses, deia que “tota festa comporta una celebració de la vida, un contrast amb la feina de cada dia, un homenatge a la fantasia i a la creativitat de l’home, una ocasió de trobada amb amics i coneguts…” Deia també que “una festa popular és una festa en la qual els homes i les dones que viuen en una comunitat humana són protagonistes del que s’hi fa”. Assenyalava, finalment, que una festa esdevé tradicional quan se celebra cada any d’una manera fixa i continuada.
Ara bé, quan es pot dir que una festa és una festa tradicional? És evident que la majoria de les festes populars, si no són tradicionals, aspiren a ser-ho. La majoria neixen amb vocació de continuïtat i per consolidar-se com a referent en el calendari festiu d’un determinat poble o ciutat.
A Catalunya hi ha centenars d’esdeveniments festius que se celebren any rere any i a tot arreu, encara que no tots tenen l’interès i la participació necessària per convertir-se en festes tradicionals.
Diuen els experts que una festa es pot considerar tradicional quan es fa de manera continuada durant uns vint anys. Tanmateix, hi ha festes que ja es consideren tradicionals encara que no arribin a aquesta xifra. Podríem posar-ne molts exemples però només ens referirem a una festa que té lloc en una localitat propera a Badalona, a Premià de Mar. Es tracta de la Festa dels Pirates que se celebra des del 1997. Aquesta festa rememora els atacs que els pirates berbers realitzaven a les costes catalanes entre els segles VXI i XVII.
A Badalona, des de 1999 es du a terme la Festa Medieval Pirates, encara que, des d’uns anys abans, els promotors ja treballaven per fer-la possible. Com ja s’ha dit en diferents mitjans i ocasions és una festa que rememora un esdeveniment històric i que vol recuperar un temps i uns espais poc coneguts i oblidats per uns i altres. Pocs són els badalonins que saben o coneixen el tresor que s’amaga a la serralada Marina: el monestir de Sant Jeroni de la Murtra que enguany any celebra el 600è aniversari de la seva fundació. També és possible que ja ningú recordi el projecte de la construcció d’un camp de golf i una zona residencial d’alt nivell en aquell territori. Per no parlar dels racons de Dalt la Vila, can Bofí Vell, la masia de can Canyadó…
Com ja hem escrit altres vegades, no podem oblidar que, a més de la dimensió lúdica, darrere de les festes també hi ha la promoció del patrimoni, la història… i fins i tot de l’economia de la ciutat.
Fa unes setmanes que s’ha acabat de celebrar la Festa Medieval Pirates a Badalona. Es va iniciar els dies 9 i 10 al Front Marítim i al port i es va acabar al barri de Canyadó els dies 16 i 17. Milers de persones van gaudir i participar d’unes festes que tothom té com a referent en el calendari festiu local. És cert, i no volem ocultar-ho, que aquest any els organitzadors s’han trobat amb dificultats i han hagut de renunciar a alguns dels actes que se celebraven per problemes diversos. Però el millor de tot plegat, a més a més dels esplèndids dies primaverals que ens han acompanyat, ha estat que, una vegada més, Badalona ha esdevingut una ciutat acollidora i ha pogut oferir a tots aquells que ens han visitat una recreació d’un passat històric i, sobretot, una ocasió de trobada amb amics i coneguts tot gaudint d’una interessant oferta gastronòmica i d’un entorn natural i urbanístic sorprenent. I a un pas de Barcelona.
