A cada poble, a cada barri o carrer, hi haurà sempre reivindicacions de millores pendents: una plaça, una escola bressol, que si l’enllumenat, que si el semàfor, que si la neteja dels espais comuns, que si el manteniment del mobiliari urbà i de les zones verdes, que si l’incivisme. I tots estarem d’acord que per aconseguir-ho, normalment, una veu és poc per fer-se sentir; calen moltes veus alhora perquè el clam arribi a les orelles de l’administració quan aquesta té l’orella endurida o no prioritza resoldre els petits problemes que hi ha als barris.
I és aquest el motiu principal de l’existència de la majoria de les associacions de veïns: unir veus i esforços per fer-se sentir.
Fer-se sentir com a col·lectiu interessat a resoldre els problemes del barri; lluitar per resoldre la problemàtica urbanística i la dels seus veïns; bregar per un model de ciutat més habitable, més participativa, on no hi manquin cap dels serveis més elementals: culturals, sanitaris, de transport, de lleure.
Totes i tots volem viure en una ciutat cada dia millor. I totes i tots volem ser part activa en la solució dels problemes. Al cap i a la fi, l’espai comú és la més gran riquesa del veïnat i tots hem de treballar per a millorar-lo i conservar-lo.
A Badalona, com a tot arreu, gràcies a les associacions de veïns són molts els equipaments i els serveis que s’han aconseguit a tots els barris. La llista podria ser interminable i totes i cadascuna de les nostres associacions se senten orgulloses del treball realitzat durant els últims anys de la dictadura i també durant els anys dels ajuntaments democràtics. És cert que avui no tenen la força que tenien durant els primers anys dels ajuntaments democràtics, però no és menys cert que encara juguen un paper important i són referents pel veïnat en tots els barris.
Com passa en qualsevol col·lectiu, amb el temps, és necessari fer una avaluació del que s’ha fet i també com es va fer. A ningú se l’escapa que ara vivim una altra situació i molts dels serveis i dels equipaments pels quals es va lluitar ja s’han aconseguit. Tanmateix, hi ha altres tipus de problemes que afecten la qualitat de vida del veïnat i que cal solucionar per millorar la convivència i la cohesió social.
Nofarem una història sobre l’origen de les associacions de veïns però sí que és necessari recordar com moltes d’elles van ser creades per persones joves conscients de les mancances del barri on vivien. En la majoria dels casos aquestes persones estaven organitzades en partits d’esquerres, sobretot -en el cas de Badalona- del PSUC.
Ara, els joves tenen altres problemes i són pocs els que participen en la vida de l’associació de veïns del seu barri. Això ha suposat que no hi hagi, en general, renovació en la majoria de les juntes. Encara hi ha persones que van començar fa anys i panys a les associacions de veïns i continuen sent de les més actives, si bé l’edat no perdona.
També hi ha qui pensa que ja ha passat el temps de les associacions de veïns i que cal buscar altres formes d’organitzar-se. Ara bé, ara com ara, les associacions de veïns continuen sent un bon instrument per canalitzar els problemes dels barris i per aconseguir cohesionar el veïnat.
Sigui com sigui, la ciutadania ha d’estar organitzada si vol que les administracions l’escoltin. I el que no val és convertir les entitats participatives en instruments al servei del govern de torn.
Les associacions sempre han fet i han de fer política. El que no vol dir actuar al servei de cap partit. Per això diem que els moviments socials han de ser apartidistes i la política no ha de ser només tot allò que fan els polítics sinó també tot el que fa la ciutadania tal com es diu al diccionari: activitat del ciutadà quan intervé en els assumptes públics amb la seva opinió, amb el vot, o de qualsevol altra manera.
Mai hem d’oblidar que la política, com activitat, és el conjunt d’operacions realitzades per persones o institucions per aconseguir millorar les condicions de vida de tota la ciutadania. I, com sabem, no sempre és aconsellable deixar-la en mans dels polítics professionals.
