Després de tantes setmanes de confinament i d’incerteses sobre el futur, Badalona torna a obrir les portes i a viure més enllà de les nostres habitacions. La sensació de recuperar part de la rutina ens podria confondre i fer pensar que hem tornat a la normalitat. El president del govern, Pedro Sánchez, fa servir el concepte “nova normalitat”; a Badalona, potser hauríem de dir-li “antiga normalitat”.
Després de moltes sotragades, la política de la ciutat torna al 2011, quan Albiol va ser alcalde per primer cop, gairebé una dècada després. Tothom sap en què consisteix la normalitat d’Albiol: a l’oposició, vendre Badalona en negatiu i dir que té la solució de tots els problemes; a l’alcaldia, vendre fum, dir molt i no fer res. La normalitat, per a l’alcalde del PP, és eliminar la regidoria de Feminismes –deu ser que no li troba utilitat–. I tanmateix, la primera mesura que intenta tirar endavant és apujar-se el sou en un context de crisi econòmica. Per desgràcia, ja no sorprèn veure un dirigent del Partit Popular fent aquest tipus de pràctiques. Sort que hi havia l’oposició per evitar-ho. La normalitat, per a ell, és saltar-se el confinament i anar-se’n a València a veure un partit de bàsquet a porta tancada durant l’estat d’alarma. Mentre la resta de ciutadans encara no podíem sortir de la regió sanitària per veure un familiar, Albiol es pensa que està per sobre del bé i del mal i que ell sí que pot viatjar, i fins i tot convidar un altre regidor –i funcionaris públics– a saltar-se el confinament. Sort que hi havia l’oposició per denunciar-ho. La normalitat, per a l’actual alcalde, és voler obrir les platges per la revetlla de Sant Joan sense pensar que es poden produir aglomeracions greus per a la salut i la seguretat de la ciutadania. Sort que l’oposició vam pressionar i vam aconseguir que rectifiqués.
L’antiga normalitat a Badalona, quan Albiol era alcalde, el 2011, era la propaganda institucional i el populisme. Explicava tot un munt de coses que faria i que després no feia. Ni els llibres de text gratis, ni la nova piscina municipal, ni tan sols va ampliar el nombre d’agents de la Guàrdia Urbana, ja que durant el seu mandat es van perdre 23 places. L’antiga normalitat era la de les retallades: en seguretat, en personal, en Serveis Socials, en manteniment, en neteja… La dificultat en la gestió de l’Ajuntament d’avui dia té l’origen en el seu mandat. Això no hi ha ningú que ho posi en dubte.
Els exemples de venda de fum d’aquest mes de govern d’Albiol són molts:
– Va anunciar la posada en marxa d’una patrulla de motos per la muntanya, quan ja existia des de feia anys, i que després de la roda de premsa ens comenten que no patrullen ni de lluny amb la regularitat que van comunicar.
– Va anunciar la posada en marxa d’un pla de desinfecció dels contenidors, quan ja es feien desinfeccions diàries a tots els barris durant el govern anterior, i es pot comprovar fàcilment donant una ràpida ullada a les xarxes socials.
– Va fer una presentació als mitjans de comunicació parlant de totes les mesures de seguretat que instauraria a les platges a l’inici de la temporada de bany. Va prometre agents cívics a la sorra que encara no hem vist, una barca més per recollir brutícia de l’aigua que ningú ha vist, uns segways per als agents que no existeixen i va arribar a dir a TV3 que tenim uns nous mitjans tecnològics per controlar l’afluència de les platges que només es troben en la imaginació del nostre alcalde.
I en qüestions de seguretat, queda clar que ell no és la solució de res. A les xarxes socials, cada vegada llegim més la frase “això amb Albiol no passava”, expressant amb ironia que les seves receptes són buides i les seves solucions inexistents.
Molt més greu és intentar tapar-ho tot amb la màscara del racisme. Com és el cas d’un terrible succés que va tenir lloc dissabte passat quan un individu marroquí va intentar robar a un veí de Llefià i el va llançar escales avall provocant-li danys molt greus. Per guanyar-se els aplaudiments entre els veïns presents al lloc dels fets, va dir que l’Ajuntament es personaria com a acusació popular en aquest cas per fer-lo fora del país, però qualsevol que sàpiga de dret sap que una institució local només està legitimada per presentar-se en casos de violència de gènere i, per tant, no serà admesa. Una vegada més, fum. Aquesta és la normalitat d’Albiol. Per desgràcia, una antiga normalitat que ja coneixem a Badalona.
