Fa setmanes vaig entresentir una conversa de feina en una cafeteria badalonina. Un home preguntava a la dona amb qui compartia el cafè on tenien les oficines i ella li va contestar que eren a les Guixeres. “Ah, ostres, en un polígon industrial esteu?”, li va etzibar amb to de compassió. La dona va justificar els punts positius de ser en un parc empresarial, compartint espai amb altres marques i sent fàcilment identificables sobre el mapa, però s’havia esfumat part de l’interès.

Aquella conversa em va rondar pel cap uns dies. Per què havia reaccionat així? Els polígons industrials no tenen un historial gaire ben reputat. S’han associat a zones mal comunicades, fosques, brutes i desconegudes per a les ciutats que les acullen, ja que no són camins de pas. Tot i això, paradoxalment, són espais amb una elevada densitat d’empreses i, per extensió, generen riquesa econòmica per al municipi.

Així doncs, un polígon industrial o polígon d’activitat econòmica (PAE) és un espai delimitat, dotat de subministraments i infraestructures específiques, que acull de manera intensiva activitats econòmiques tant industrials com de serveis.

Segons dades de la Diputació de Barcelona, Badalona té sis polígons d’activitat econòmica (PAE): Les Guixeres, Badalona Nord, Badalona Sud, Industrial Bonavista, Montigalà i Pomar de Dalt. La meitat d’aquests polígons badalonins són construccions posteriors al 2000, per tant, estem parlant d’edificacions recents. A més, de les 4.745 empreses registrades al nostre municipi, 1.217 ho estan en un polígon, això és un 25%.

Com que les empreses generen riquesa per a un territori –sigui en forma de vendes, serveis, contractacions de treballadors o pagament d’impostos–, cal cuidar els espais on es troben. En el nostre cas, un quart de les empreses badalonines estan concentrades en polígons d’activitat econòmica. Per tant, les condicions que tinguin aquests espais estimulen o limiten la competitivitat d’aquests negocis i qualitat de vida dels treballadors. Davant d’aquesta realitat, com a ciutat, no hem de girar l’esquena als polígons, ans al contrari, hem de desestigmatitzar-los, humanitzar-los i dotar-los de recursos. Per fer-ho hi ha diverses maneres, però en vull subratllar dues.

El 25% de les empreses registrades a Badalona es troben a un polígon industrial

Primer de tot, associant-se. La Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) és una entitat sense ànim de lucre que posa a la disposició dels polígons serveis per millorar-ne el posicionament, la sostenibilitat, l’eficiència i els recursos. A través de l’UPIC es creen associacions als polígons on no n’hi ha o bé es dinamitzen les existents. Es duen a terme plans d’acció per potenciar trets diferencials de la zona, per millorar l’eficiència administrativa del polígon de manera col·lectiva, per crear centrals de compra o projectes de mobilitat. Es poden vehicular plans de sostenibilitat i iniciatives d’economia circular, transició energètica o d’urbanisme i paisatgisme.

En segon lloc, esprement al màxim les dotacions públiques, com els plans de promoció i dinamització dels PAE de la Diputació de Barcelona, que té un plec d’ajuts previstos per al 2022. En aquests plans s’ofereix, d’una banda, assistència tècnica, amb l’elaboració de guies, formació per al personal local i el foment del treball en xarxa entre municipis.

I, d’una altra banda, de cabdal interès per a Badalona –Ajuntament i polígons–, ajudes econòmiques per cofinançar projectes que vulguin impulsar directament els consistoris a través del catàleg de serveis que anualment convoca la Diputació de Barcelona (DIBA) i el Pla de modernització de polígons d’activitat econòmica, per invertir en els àmbits de la vida d’un PAE. Aquest ajut és crucial per als municipis que volen millorar les condicions de les seves àrees empresarials, ja que la DIBA arriba a finançar fins a un 80% del cost total del projecte d’inversió. Polígons badalonins i Ajuntament són a temps d’aprofitar aquesta oportunitat, reunir-se, associar-se i presentar propostes de cara a la pròxima convocatòria.