A Catalunya, en general, i a Badalona, en particular, a l’inici d’un nou curs escolar sempre hi ha problemes que impedeixen començar amb normalitat les classes, problemes que s’arrosseguen any rere any.
A Catalunya, el curs va començar amb una vaga. El professorat denunciava l’immobilisme i la negativa persistent del Departament d’Educació per negociar la recuperació de les condicions laborals, l’estabilització de les plantilles i un calendari escolar racional. Segons els convocants de la vaga, la consellera Anna Simó es negava a negociar i signar l’acord a què van arribar, després de molts estira-i-arronses, amb l’anterior conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray.
Segons els professors que van promoure la vaga, el canvi en la conselleria no ha anat acompanyat d’una millora en les negociacions, sinó que s’ha mantingut una línia continuista i impositiva de la política educativa del Departament d’Educació. Els sindicats de docents demanen que s’acabi el maltractament que pateixen en els centres educatius, amb el menyspreu de la professió, amb la desorientació pedagògica i amb la manca de recursos estructurals. També volen millorar les condicions salarials i laborals i negociar el canvi del calendari escolar.
Plou sobre mullat. Les retallades en educació, sanitat i altres serveis públics fonamentals que es van fer l’any 2010 no només no s’han revertit, sinó que s’han agreujat els últims anys. Mentrestant, les famílies catalanes veuen com s’encareixen els preus del material escolar, com han de pagar més pel menjador dels seus fills (un dels més cars de l’Estat) perquè les beques només cobreixen el 70% del cost, i com mai s’acaba el barraquisme ni es fan les obres necessàries per garantir el dret a una educació pública de qualitat.
Això sí, els responsables de les diferents administracions s’omplen la boca de bones paraules quan parlen del paper tan important de l’educació per al futur. Diu la consellera Simó que el seu principal objectiu és revertir les retallades, però “en funció d’allò que els escenaris pressupostaris de 2024 permeten”. També ha anunciat que es posarà en marxa la figura del referent de coeducació, convivència i benestar emocional i, a més, es fusionaran els protocols de violència masclista, LGTBI-fòbia, assetjament, ciberassetjament, odi i discriminació.
Pel que fa a la climatització de les aules, un altre dels problemes no resolts, la consellera ha afirmat que la intenció és fer una trobada en el “marc d’una comissió mixta amb representants del món local i les institucions” per abordar com afrontar la qüestió de la temperatura de les aules.
A Badalona, fa anys i panys que la comunitat educativa denuncia la manca de places escolars públiques i la proliferació de mòduls per pal·liar la inexistència de les escoles definitives. Hi ha infants que es van escolaritzar en barracons i ja són a la universitat, mentre els mòduls continuen al seu lloc.
Ara, l’alcalde Xavier García Albiol ha anunciat que el Ple aprovarà una inversió de més de 17 milions d’euros per a la construcció de les escoles Badalona Port, que fa més de deu anys que és en mòduls, i Ventós Mir, un edifici que va entrar en funcionament com a escola l’any 1926. Tanmateix, ningú diu res de la rehabilitació de l’escola vella Lola Anglada per traslladar als estudiants de l’Institut La Riera, actualment cursant els estudis en barracons i en el centre sociocultural El Carme.
Sabem que la Generalitat va treure a licitació el projecte de rehabilitació i ara cal la dotació econòmica en els pressupostos del 2024 per adjudicar de les obres. L’Ajuntament, per la seva part, hauria d’haver iniciat les obres dels baixos de Jumberca per traslladar els estudiants del Carme a aquest espai habilitat.
Això només és una mostra dels problemes que hi ha a les nostres escoles. Com dèiem, comença un nou curs amb vells problemes. Com s’explica aquest despropòsit?
