No és la primera vegada que en el ple de l’Ajuntament de Badalona es debat sobre si algun membre del consistori ha de ser reprovat. Ara bé, que significa això i quines conseqüències té? Reprovar equival a condemnar a algú perquè ha fet un acte dolent o no obté una qualificació satisfactòria en una prova de valoració, segons el reprovant. En política les conseqüències només són simbòliques, ja que el que per alguns pot ser considerat com una acció censurable per altres pot ser un acte valent, com un gest de rebel·lia.
La primera vegada que l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, va ser reprovada pel ple de l’Ajuntament va ser l’octubre del 2015 per sumar-se a la comitiva que va acompanyar a Artur Mas quan aquest es dirigia a declarar davant del TSJC pel procés del 9-N. El 28 de febrer la moció que de nou demanava la reprovació de l’alcaldessa ho justificava argumentant que l’alcaldessa havia participat en una nova concentració en suport, en aquest cas, a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau citats a declarar per la seva implicació en la consulta del 9-N.
Diuen alguns que en aquesta ocasió l’alcaldessa “no va encaixar bé aquesta reprovació” i l’acusen d’oblidar-se que ella representa, o ha de representar, a tots els veïns, no només a una part.
Per situar-nos millor és important no oblidar la composició del nostre Ajuntament. El Govern està format per cinc regidors de Guanyem Badalona en Comú, dels quals tres són de la CUP i els altres dos -un d’ells l’alcaldessa- diuen que no depenen de cap partit. També formen part del Govern tres regidors de la candidatura d’ERC-AVANCEM-MES-AM. Finalment hi ha dos regidors de la candidatura d’ICV-EUiA-EP-E. A l’oposició tenim el Partit Popular amb deu regidors; el PSC-CP que té quatre regidors; CiU que només en té dos i Ciutadans amb un regidor.
Qui no es perd amb tantes sigles? No cal buscar massa explicacions per arribar a la conclusió que governar una ciutat com Badalona, la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, amb aquest consistori no ha de resultar gens fàcil. Molts pensen que les desigualtats socials i culturals que existeixen a la ciutat, en bona part, són degudes a la manca de lideratge de les organitzacions polítiques i la poca influència o el poc pes dels nostres regidors en els seus respectius partits a nivell nacional.
L’amic amb qui comparteixo reflexions em diu que el preocupa que ningú li digui a l’alcaldessa que és l’alcaldessa de tots, també dels votants que han votat als que la reproven. I el que ha de fer és governar. És veritat que els reprovadors el que volen és debilitar el Govern i, en especial a l’alcaldessa, però el més greu de tot és la fractura que es crea entre els seguidors d’uns i d’altres. Els qualificatius que s’utilitzen per anomenar als seguidors de l’Albiol i als seguidors de l’alcaldessa són més que ofensius per qualsevol persona aliena a aquesta baralla política. I aquest és el problema. Ni tots els seguidors badalonins de l’Albiol són uns energúmens i poca-solta com aquest personatge, ni tots els seguidors de l’alcaldessa són els macos de la pel·lícula. Com a tot arreu, en un bàndol i a l’altre hi ha bons i dolents.
Per això costa d’entendre que no hi hagi qui eviti aquesta situació i assumeixi la responsabilitat de reconduir la situació. Des de dins de l’Ajuntament i també des de fora.
És tan difícil recordar que dos no es barallen si un no vol? Només amb les reprovacions s’aconseguiran resoldre els problemes que hi ha a Badalona? Com algú va senyalar també en aquest ple, l’últim com a regidor, cal ser més ambiciosos i arribar a acords per treballar per millorar la ciutat.
Només als que pensen i volen defensar els seus interessos partidistes els va bé la confrontació. Uns llançant l’ham, altres picant com a innocents criatures i d’altres esperant la seva oportunitat.
I mentrestant la ciutat s’empobreix, augmenta la desafecció política -tots són iguals o, el que és pitjor, això abans no passava- i tothom es resigna i esperar que arribi l’any 2019 per intentar canviar les coses.
Però és massa temps i són molts els problemes que hi ha a la ciutat i necessiten ser abordats. Per això no ens podem permetre continuar amb aquesta situació. Badalona necessita un govern que afronti els veritables problemes que afecten el nostre present i condicionen el nostre futur. I no hi haurà futur sense un bon govern.
