Només quan passa una tragèdia en l’entorn més immediat a qualsevol de nosaltres salten totes les alarmes i és un clam generalitzat el que s’escolta a tot arreu lamentant el tràgic succés.
Però les causes d’aquests fets ni són noves ni són desconegudes per a la majoria d’aquells que tenen mitjans per evitar-les, ja que són la conseqüència d’unes polítiques que ells mateixos defensen i que prioritzen els interessos dels poders econòmics per sobre del benestar de les persones.
Davant la tragèdia que ha costat la vida a tres veïns nostres del barri de Sant Roc i que ha ferit més d’una trentena de persones, entre elles un nadó, cal determinar i esbrinar amb encert les causes que han provocat aquest lamentable accident i actuar preventivament per evitar que tragèdies com aquesta no es tornin a repetir.
Ens referim a la pobresa extrema en què es troben més de 12 milions de persones a Espanya, ja que la pobresa no és únicament l’absència d’un ingrés monetari, sinó la incapacitat de poder viure amb dignitat i poder participar en la vida pública, d’integrar-se en la comunitat o de tenir accés a uns drets bàsics com l’habitatge, l’educació, la salut… A Catalunya i a Badalona.
Ja ho hem escrit moltes vegades: la Declaració Universal dels Drets Humans és categòrica. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar. També podríem recórrer a normes, lleis i altres disposicions nacionals i internacionals que fan una crida en favor de la dignitat de les persones, la justícia, la solidaritat, el respecte i la tolerància. Però com passa amb molts dels propòsits de començament d’any, sembla com si només fossin bons desitjos que tothom oblida després de signar-los.
¿Com s’explica que a Espanya visquin més de 40.000 persones al carrer mentre hi ha més de 3 milions d’habitatges buits? No hem d’oblidar que molts d’aquests habitatges són de persones desnonades que encara han de continuar pagant la hipoteca d’una vivenda que, segons la llei, ja no és seva.
¿Com s’explica la creixent desigualtat entre les rendes més altes i les rendes més baixes? No hem d’oblidar els milions perduts per rescatar els bancs.
¿Com és possible que el 10% de la població espanyola amb més riquesa acumuli un 44% de la riquesa neta del total de les llars espanyoles? Cada vegada els rics són més rics i els pobres, més pobres.
Tothom diu que hi ha recursos suficients per mantenir i millorar l’Estat del benestar. La qüestió és com es distribueix la riquesa. Per això cal que qui governa no se sotmeti al dictat dels mercats i actuï pensant en les classes treballadores, ja que, al cap i a la fi, no som nosaltres els responsables d’aquesta estafa que ha provocat l’economia especulativa sinó els que l’estem patint.
