Des de fa un temps són moltes les notícies que ens parlen de la pobresa energètica, de la pobresa residencial… i molts no acabem d’entendre quina diferència hi ha entre les persones que pateixen aquests problemes. Així que, com moltes altres vegades, busco al diccionari el significat de la paraula pobresa i trobo que defineix aquest terme com: “Mancança o escassetat del necessari per a viure; qualitat del pobre; escassetat, insuficiència, etc.”. I qui és pobre?
També el diccionari ho explica dient que és pobra la persona “que té a penes o no té el necessari per a viure”. “Persona mancada del necessari per a viure”.
Els experts diuen que al món hi ha més de 1.500 milions de persones que viuen en absoluta pobresa i que són poques les que tenen molt, i moltes les que no tenen res. Per això, em diu un amic, lluitar contra la pobresa vol dir lluitar contra la riquesa.
Ara bé, es pot evitar la pobresa? També, en aquest cas, els experts tenen resposta. Cada dia es produeixen al planeta més de dos quilos d’aliments per persona. Per què no arriben a tothom?
Com ja hem comentat altres vegades, l’article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, diu: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.” També a l’article 25: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació.”
Quina culpa tenen els infants d’haver nascut en un país pobre?
On va parar la riquesa de molts països considerats com a pobres? Hi ha qui diu que també als rics els interessa que hi hagi pobres: afavorint la indigència poden fer caritat. Ells defensen la llei, les seves lleis, però s’obliden de la justícia. I no totes les lleis són justes.
Fins avui ningú pot negar que tot el que s’ha fet per lluitar contra la pobresa hagi fracassat, tot i que s’han incrementat els recursos destinats a la guerra.
L’ONU, l’any 2000, va acordar mesures, els anomenats Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), per eradicar la pobresa extrema i la fam, entre altres. L’any 2015 es va poder comprovar que ningú dels països signants estava complint l’acordat. Un altre model de societat és possible? Es pot justificar que els EUA gastin més de 1.000 milions d’euros cada dia en defensa mentre la desnutrició afecta milions de persones, uns 300 milions de les quals són infants?
No es pot evitar que cada dia, segons les Nacions Unides, 100.000 persones morin de gana o a conseqüència de la fam?
Com s’explica que vuit persones posseïssin el mateix que la meitat de la humanitat?
I què passa a Espanya? Segons l’últim informe d’Oxfam, la desigualtat continua creixent malgrat la recuperació econòmica.
L’any 2015, el 30% de la població més pobra va perdre el 33,4% de la seva riquesa, mentre que la fortuna de les tres persones més riques va créixer un 3%.
I durant el primer semestre del 2015 el president d’Iberdrola va guanyar 44.000 euros al dia.
És a dir, la recuperació econòmica, de la qual es vanta el govern del PP, només beneficia unes poques persones, mentre que la majoria de la població perd poder adquisitiu. Entre 2008 i 2014, els salaris més baixos van caure un 28%, mentre que els més alts a penes van baixar. Tot el contrari, els salaris o beneficis de molts dels que tenen altes responsabilitats institucionals o estan al capdavant d’entitats financeres van ser escandalosos.
Segons l’enquesta sobre les condicions de vida dels espanyols publicada el 2016, el 22,1% de la població està en risc de pobresa i quasi la meitat dels aturats viuen en exclusió social.
Això deu tenir relació amb les portes giratòries? Com s’explica que tants exalts càrrecs institucionals formin part dels consells d’administració d’aquestes empreses?
Per això cal treballar per aconseguir un altre model econòmic. Cal desemmascarar els governs, còmplices i corruptes, que estan al servei de la voracitat poc confessable però coneguda dels poders financers. Cal apostar per una economia més humana, amb treball estable i sous dignes, una economia que beneficiï al conjunt de la ciutadania i no només uns pocs privilegiats.
Si es vol viure en un món en pau, cal l’esforç de tots els homes i dones per transformar-lo. Mai hem d’oblidar que és difícil ser feliç si no es tenen cobertes les necessitats més bàsiques, si no s’eradica la pobresa. Una altra societat és possible. Fem-la realitat. Tos junts ho aconseguirem.
