Potser serà un problema generacional, però no acabo d’entendre que per passar-s’ho bé durant la nit s’hagi de deixar la platja com un camp de batalla: ampolles trencades, gots buits, bosses de plàstic i restes “orgàniques” escampades per tot arreu. La platja és un espai -per alguns un tresor- públic i gratuït. Hi ha qui hi va a jugar amb canalla, qui hi va per passejar el gos i qui hi va a fer exercici. Per tots i cada un de nosaltres caminar per la sorra amb els peus nus es converteix en un esport de risc després de les nits de festa nocturna. I no acabo de trobar-li el sentit. Que fer “botellón” està a l’abast de totes les butxaques? D’acord. Que fer un got a la platja sota la llum de la lluna és fantàstic? Ja ho crec. Que ja passarà la brigada de neteja a posar-hi ordre? És que ja ho fan. Si tens una paperera a tocar, fes-la servir. Si vols jugar a fer els brindis a l’estil italià, recull després els bocinets de vidre que escampes. I si no pots aguantar a l’estómac tot el que has ingerit, utilitza una bossa. Diuen que el mar torna tot el que li llencem… m’agradaria veure-ho!
Antònia Tàpies
(Centre)
