Les cases i les torres de la urbanització del Mas Ram s’han omplert de colors verd-i-negres. I no es tracta d’un clam a favor de l’equip, que per cert, està realitzant una temporada amb uns resultats que l’han col·locat al capdavant de la Lliga ACB. A la ja coneguda oposició dels veïns a la construcció d’un supermercat al Mas Ram, que s’ha il·lustrat amb aquestes pancartes amb lletres verd-i-negres, s’hi ha sumat el malestar de la junta directiva del Club Esportiu de la urbanització que ha rebut una citació judicial de la Penya i sobre ells recau ara una ordre de desnonament. El que el 2003 era un acord de total garantia per a les dues entitats -a priori hi sortien guanyant les dues-, s’ha acabat convertint en un conflicte que si no hi ha un acord acabarà als jutjats. La situació econòmica del Joventut ha portat al club a buscar fórmules per salvar-lo. Fins aquí, res a dir. Però el que cal tenir present, en aquests casos, són les formes. Malgrat que la Penya reitera la seva bona voluntat, és evident que hi ha hagut poca connexió entre les dues directives implicades en aquest conflicte i així ho demostren les paraules d’un Josep Valls que abans de ser president del CE Mas Ram, és fill d’un dels fundadors del Joventut i exjugador de la Penya. La solució dels problemes econòmics d’una entitat com el Joventut van molt més enllà dels números d’una operació financera.
