Són molts els anys que la PAH està denunciant la injustícia que suposa que milers de ciutadans siguin expulsats de les seves llars mentre hi ha centenars de milers de pisos desocupats.
Molts d’aquests habitatges buits són de famílies que s’han quedat a l’atur i, en conseqüència, no han pogut continuar pagant una hipoteca abusiva i extorsionadora.
A Badalona, com hem explicat moltes vegades, hi ha una mitjana de 10 casos setmanals de desnonaments mentre figuren al cadastre 2.252 habitatges propietat d’entitats financeres dels quals, segons la Generalitat, més de 1.300 estan buits.
És terrible que a Espanya continuïn augmentant els desnonaments de milers de famílies i els polítics que ens governen s’oblidin de fer complir la llei que defensa el dret a un habitatge digne, establert per la Constitució i per l’Estatut, i la resta de drets constitucionals i altres disposicions europees.
L’any 2007, el Govern de Catalunya va aprovar una Llei, en concret el 28 de desembre, que regulava, entre altres disposicions, la reacció pública davant de situacions d’incompliment de la funció social de l’habitatge i contenia mesures d’intervenció administrativa i de règim sancionador per a les persones jurídiques, és a dir, bancs o empreses immobiliàries propietàries d’habitatges desocupats.
Aquesta llei (18/2007) apostava per la creació d’un parc d’habitatge públic que permetés atendre les necessitats de la població que necessitava un allotjament. Volia aconseguir tenir un mínim del 15% d’habitatges públics destinats a polítiques socials en un termini de vint anys. Estem a punt de passar l’equador.
L’any 2015 una altra llei (14/2015) va crear l’impost sobre habitatges buits a les persones jurídiques propietàries d’aquest tipus d’habitatges, entenent que es pot considerar com a habitatge buit el desocupat permanentment -sense causa justificada- durant més de dos anys. Pocs dies després el Parlament català va aprovar una nova llei (24/2015) impulsada per, entre altres col·lectius, la PAH i l’Observatori DESC, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
No entrarem a valorar el que han fet els governs, no només català i estatal, sinó també els dels ajuntaments. Només assenyalar que a Catalunya tan sols tres ajuntaments de 120 van multar els bancs per tenir pisos buits i el Govern català va recaptar més d’onze milions d’euros mentre la llei va estar vigent.
Ara, el Tribunal Constitucional ha decidit aixecar la suspensió sobre l’impost dels habitatges buits que havia demanat el govern del PP. A la resolució del TC es diu que “els interessos particulars de les persones jurídiques afectades -els bancs i els grans tenidors- han de cedir davant dels més greus perjudicis als interessos generals”.
També l’Ajuntament de Badalona, per fi i després de les moltes mocions aprovades pel Ple, vol incidir i prioritzar la funció social de l’habitatge com una i mil vegades havia reclamat la PAH.
Ara l’Ajuntament vol detectar l’habitatge desocupat de forma permanent a la nostra ciutat i, en aplicació de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, mobilitzar l’habitatge buit.
La PAH no ha participat ni n’ha tingut cap informació, d’aquesta mesura. Es tracta, diuen des de l’Ajuntament, d’una taxa que s’inclourà en les ordenances fiscals.
A la PAH li preocupa la confusió sobre els subjectes passius d’aquesta taxa. La PAH sempre ha demanat que aquesta taxa només s’ha d’aplicar als grans tenidors i als bancs. Com també que no es parli de mesures contra la pobresa energètica tenint en compte que els preus d’accés a aquests subministraments han esdevingut inassequibles per una gran part de la població catalana, les més de les 200.000 llars que tenen tots els membres a l’atur, dels quals 95.000 no perceben cap ingrés.
Per això, la PAH continuarà treballant per evitar desnonaments a Badalona i a arreu, defensant el dret a un habitatge digne i als subministraments bàsics.
