Encara que tot indica que l’abstenció podria ser elevada el 14 de febrer, no és menys cert que també és possible que no sigui així, ja que són molts els electors que tenen clar que, si es vol posar fi a la incertesa i el desgovern que han deixat Catalunya dividida i afeblida, s’ha d’anar massivament a votar.
Són molts els analistes que pensen que, d’alguna manera, tot depèn del comportament dels sectors més castigats per una crisi sanitària, econòmica i política que ha incrementat les desigualtats i ha expulsat milers de treballadors de la seva feina. I ara, aquestes persones voldran aprofitar l’oportunitat de canviar les coses, ja que no volen continuar instal·lades en la frustració permanent i resignades a viure sense futur.
És cert que són moltes les persones que consideren que hi ha polítics que s’inhibeixen de les seves responsabilitats i s’obliden de treballar per consolidar i millorar uns serveis públics de qualitat i a l’abast de tothom com a garantia de l’estat del benestar.
La mentida i la manca de compromís d’alguns dirigents polítics per abordar i solucionar els problemes que afecten la classe treballadora és una de les moltes raons que desmotiven l’electorat i l’allunyen de les urnes, la qual cosa facilita que els responsables de les retallades en serveis públics essencials continuïn instal·lats en les seves poltrones i actuïn a favor dels poders financers i no de les classes populars.
No deixa de cridar l’atenció que siguin els corruptes al servei dels poderosos els que més utilitzin la grapejada i terrible frase de “tots els polítics són iguals”, com si fos una veritat divina, i per tant no cal anar a votar, ja que res canviarà. Ara bé, el primer que fan ells, després de sortir de missa, és passar-se pel col·legi electoral per assegurar-se que els seus no perdin vots, no sigui que els treballadors s’adonin de l’engany i decideixin anar a votar als que volen canviar les coses.
A ningú se li escapa que del resultat de les pròximes eleccions depèn molt el futur de Catalunya. Com també tothom sap arrosseguem deu anys de desgovern per l’enfrontament caïnita dels partits independentistes.
És una obvietat recordar que els partits independentistes, en la seva deriva de mantenir-se en el poder a qualsevol preu, ens han portat a una situació d’empobriment que ha afectat la majoria de la població treballadora.
La manca d’inversions en sectors clau per a l’economia productiva, així com l’abandó o la privatització dels serveis públics essencials per garantir el dret a viure amb dignitat, són, en bona part, els motius que expliquen la desmotivació d’un electorat cansat d’una confrontació inútil i estèril que no porta enlloc.
Així no es pot solucionar res i són majoria els electors que volen propostes viables per sortir d’aquest embolic.
Per això, és possible que el 14 de febrer siguin més els treballadors i les treballadores que vagin a votar per aconseguir sortir d’aquest marasme caòtic i sense sortida en què ens trobem per culpa d’un govern que anteposa els seus interessos partidistes peculiars per sobre del benestar de tots els catalans i catalanes.
Tothom sap que en aquestes eleccions hi ha dos blocs que es disputen formar govern. O bé hi ha un acord entre les forces independentistes o un entre les esquerres progressistes.
Ara bé, també tothom sap que en el bloc independentista estan enfrontats, ja que no és el mateix defensar un independentisme màgic confrontat a tothom que buscar aliances per afrontar la situació amb realisme, sense renunciar a governar i solucionar els problemes de la majoria de la societat.
Per això, el bloc d’esquerres progressistes defensa i busca acords amplis i transversals per resoldre els problemes que hi ha a Catalunya i abandonar l’actual carreró sense sortida en què ens trobem.
Ara, amb el nostre vot, tenim una oportunitat de fer un gir a aquesta situació i reparar els estralls produïts no només per la pandèmia, sinó també per la inacció d’un govern instal·lat en la paràlisi i responsable de la fractura social que es viu entre la població.
Necessitem un govern que prioritzi l’atenció als sectors socials més vulnerables amb polítiques socials i fiscals equitatives, un govern que governi i doni solució als problemes dels treballadors i treballadores, a la gent jove, als aturats. Un govern que reactivi l’economia productiva per mantenir i crear llocs de treball de qualitat i que elimini la precarietat laboral, un govern que reforci els serveis públics i solucioni els greus problemes sanitaris, educatius, assistencials, d’habitatge i lluiti perquè ningú es quedi enrere.
Ara és l’hora d’utilitzar la força del nostre vot per enfortir els serveis públics, per lluitar contra les desigualtats i garantir que ningú se senti exclòs. Si volem que el cost de la crisi no continuï carregant-se sobre la classe treballadora i recuperar el prestigi i la credibilitat de les nostres institucions, cal apostar per un govern d’esquerres i progressista que acabi amb la dinàmica dels blocs i treballi en la construcció d’una societat inclusiva i socialment justa i equitativa. El govern que Catalunya mereix. Un govern que faci política útil per a tothom. Per això, cal anar a votar massivament el 14 de febrer.
