El Bon dia, miri, venia al banc perquè he vist que m’han cobrat, erròniament, 200 euros.
– Banquer: Ah, no! No és cap error, és la seva hipoteca Espanya.
– Client: Però si jo no l’he demanat!
– Banquer: No, no cal demanar-la. Us l’assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
– Client: Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
– Banquer: Ui, molts! Pensi que és el que se’n diu una llibreta solidària. Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d’autopista als propietaris d’un compte Castella.
– Client: Però… si jo no en tinc, d’ordinador! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo! I, per a mi, què hi haurà?
– Banquer: “Per a mi, per a mi…” au, home, no sigui tan egoista! Que a vostè no li ve d’aquests 200 euros cada mes!
– Client: Que no em ve, a mi, de… però… Això vol dir que ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
– Banquer: Sí, sí, és clar, tots els titulars.
– Client: Però això són més de 800 euros cada mes! És una vergonya!
– Banquer: Miri, amb franquesa, entre vostè i jo… sí, és un escàndol, però bé, com que té un contracte de permanència de ‘per vida’ no hi ha res a fer. Les condicions són així.
– Client: Doncs, miri, sap què li dic? Que, a la que pugui, canviaré de banc O bé hauré de marxar a un altre estat… Au, que tingui bon dia, senyor!
– Banquer: Té vostè una solució molt bona: Es trasllada a viure a Sevilla, s’apunta al PER, és passa el dia gratant-se els collons, prenent un
“fino de Montilla con tapas y… a viví que son do dia…. heyyyy Macarena” i així s’estalviarà la hipoteca i els seus fills tindran els ordinadors gratuïts, podrà circular sense pagar peatges…
Nota aclaratòria:
La hipoteca “Espanya” és exactament l’aplicació del dèficit fiscal de Catalunya: 17.000 milions de euros, dividit per 7 milions de catalans
(inclosos els nadons). Si voleu comprovar-ho, feu la divisió.
Per Jaume Fàbrega / Escriptor i gastrònom
