La presència de la vegetació als espais públics i privats és un mitjà per millorar les condicions de vida física, psíquica i estètica de la població, especialment en l’hàbitat popular. Segons el Pacte Verd Europeu –full de ruta per dotar la UE d’una economia sostenible–, els criteris de selecció, organització i implantació de la vegetació urbana permetran la satisfacció de determinats requeriments, tant ambientals com morfològics, sanitaris, sociològics, simbòlics, tecnològics, etc. D’acord amb això, podran complir certes funcions, com la millora de la qualitat estètica de les zones urbanes i la millora del manteniment ecològic, per quan la vegetació pot exercir algunes funcions benèfiques ecològicament, com purificar l’aire, nogensmenys.
A conseqüència del fet que l’Ajuntament i les institucions responsables no poden exercir les seves funcions adequadament, Badalona s’ha vist desproveïda d’una planificació d’acord amb el creixement poblacional, amb la consegüent escassetat d’arbres en els diferents espais urbans, escassetat agreujada per la falta de manteniment. D’un temps ençà, la cura de la vegetació urbana a Badalona és testimonial, tot i el toc positiu del nou i petit parc de Can Bada, a tocar de l’avinguda del President Companys.
És una evidència que els arbres dels nostres carrers i places no estan ben cuidats. Les palmeres, que tant van proliferar pel nostre terme municipal, moren o cauen una darrera l’altra, i els arbres dels carrers més perifèrics, o de barris sencers com el de Progrés, estan en un estat lamentable (feu un tomb pel carrer de Guifré). L’arbrat, en general, no es poda adequadament i, fruit de la manca de manteniment, molts romanen mig secs o agostejats en els seus escocells. En centenars d’ubicacions on abans hi havia un arbre ara hi ha una vegetació exuberant, absolutament lliure, que dificulta el pas dels vianants i que, a més, és un cau d’insectes.
Els qui considerem els arbres com a espècies vives, dignes de respecte i cura, aquesta deixadesa ens resulta especialment penosa i impròpia d’un Ajuntament que s’autopresenta com mediambientalment sensible i que, en efecte, en altres temes així ho demostra. Però no en aquest. No té sentit plantar arbres si després no es podran cuidar. És fonamental dotar de mitjans el servei de Parcs i Jardins perquè es realitzi el manteniment adequat de la vegetació urbana, la qual cosa implica la cura de terra, poda i supervisió del reg. Només així, des d’una cura extensa, sense jerarquies, podrem tenir una ciutat amable, on la vida vegetal, animal i humana siguin considerades amb la importància que realment tenen.
