Segons un estudi que ha fet la PAH i l’Observatori DESC a través del seguiment durant tres anys de 957 famílies que van acudir a la PAH de Barcelona per no poder fer front a la quota de la seva hipoteca, les persones en risc de desnonament no confien, en general, en els serveis socials dels ajuntaments.
A Badalona són freqüents les queixes dels que participen en les assemblees de la PAH respecte a l’atenció que han rebut per part dels nostres serveis socials.
La degana del Col·legi de Treball Social, Núria Carrera, en unes recents declaracions, assenyala que “la tensió que s’està vivint en el món del treball social no l’havia vist mai, els treballadors estan patint una pressió molt important”.
En un altre ordre de coses el Govern de la Generalitat ha presentat un Pla de Xoc amb mesures a aplicar de manera immediata per atendre les necessitats de la població amb risc d’exclusió social. Vol evitar la pobresa infantil, la pobresa energètica, els desnonaments…
Ara bé, quina és la realitat? A Catalunya la població en risc de pobresa és el 23,5% del total de la població, xifra que s’incrementa a un 30% si ens referim a la població de menys de 18 anys que ja viu per sota del llindar de la pobresa. Tenim un nivell de pobresa molt superior al de la mitjana europea, sent Catalunya un dels territoris on més han augmentat les desigualtats.
Segons estudis diversos, un 20% dels catalans acumulen 6,5 vegades més recursos que el 20% més pobre. En aquest context, la despesa en protecció social sobre el PIB és a Catalunya (21%) inferior a la d’Espanya (25,5%) i queda molt per sota de la Unió Europea (28,6%). El més curiós és que a Catalunya la pressió fiscal també està per sota de l’espanyola i de l’europea. Els rics a Catalunya paguen menys impostos que els pobres.
Per tant, ens preguntem, la culpa és dels serveis socials?
A Badalona, els companys de la PAH sempre han defensat els treballadors socials. Consideren que mai no es pot dir que, en general, són els treballadors els responsables de la manca de recursos. La responsabilitat la tenen els que ens governen i només es queden en els discursos, plens de bones intencions.
Ara, amb la desgràcia de la mort d’una dona de 81 anys, veïna de Reus, per pobresa energètica, l’administració culpa l’empresa i aquesta es treu la responsabilitat al·legant que hi ha una sentència del TC que assegura que ningú pot obligar les companyies a seguir prestant un subministrament que no es paga. El que ningú podrà negar és que una dona ha mort.
El Govern de la Generalitat, a més de destinar recursos econòmics per abordar la pobresa energètica -això diuen destacats dirigents polítics-, també regula el deure de les empreses subministradores de comunicar als ajuntaments els talls de serveis bàsics (aigua, llum i gas) per impagament perquè, si existeix una situació de vulnerabilitat econòmica, s’han de mantenir aquests serveis.
La llei 24/2015, que contenia mesures per evitar la pobresa habitacional i la pobresa energètica, si bé en part està anul·lada pel TC -al servei del PP, diuen alguns-, manté vigent l’article 6, relatiu als talls de subministraments. En cap cas, les companyies subministradores no poden efectuar un tall de serveis sense notificar-lo als ajuntaments.
Arribats a aquest punt i davant d’un fet irreversible, ens preguntem: Algú coneix el nombre de persones que hi ha a Badalona que no poden pagar, no només el lloguer del pis, sinó també els consums bàsics d’aigua, llum i gas?
L’Ajuntament de Badalona ha activat els mecanismes sancionadors o d’expropiació temporal dels habitatges buits, propietat dels grans tenidors, per incorporar-los al Fons d’habitatges de lloguer destinats a polítiques socials, més enllà d’una ordenança que no solucionarà els problemes? ¿L’Ajuntament de Badalona ha reforçat els serveis socials per poder garantir l’atenció de totes les persones en risc d’exclusió social? Quan s’aconseguirà coordinar els mecanismes de participació social i institucional en l’àmbit de l’habitatge i de la pobresa energètica? Per què hem d’esperar que passi una desgràcia a la nostra ciutat -que ningú desitja- per tal d’abordar la problemàtica existent en alguns dels barris de Badalona?
Més enllà de les declaracions, el que es necessita és el compromís actiu i permanent dels nostres càrrecs electes si es vol abordar amb responsabilitat i garanties d’èxit un problema creixent.
