Hi ha una afecció contagiosa anomenada independència. Un dels símptomes visibles d’aquesta alteració és anar vestit tot sencer amb ratlles grogues i vermelles, i portar al cap un barret blau que duu una estela blanca. Clar que anar vestit d’aquesta guisa no seria perillós si no fos el cas, que la gent que la pateix viuen un procés d’infecció cerebral que els impedeix detectar les manipulacions identitàries a les quals són sotmesos, i així com els presoners de Plató, segrestats a la seva pròpia caverna, es creuen que aquesta és l’única realitat.
Davant l’escenari polític i social en el qual estem immersos tots els que vivim a Catalunya, seria convenient que aquests presoners es llevessin el barret i miressin per damunt dels ulls del President, i veiessin la Catalunya que batega més enllà de la qüestió identitària; la Catalunya que reacciona contra les injustícies, la Catalunya solidària, la Catalunya acollidora, la Catalunya lliure que sap que un procés democràtic és legal quan és obert a tothom, i no tan sols a una part de la ciutadania; la Catalunya que valora per igual als nascuts al seu si com als que han vingut de fora; la Catalunya treballadora i social; la Catalunya que conjuga l’art i la vida, el cant i el treball, la tècnica i els símbols, l’empatia, el diàleg i l’amor.
Sortir de la Caverna, per veure la llum, per trobar el diàleg i els punts d’unió que fan de Catalunya una terra forta i enriquidora; però si Catalunya continua nodrint-se de coneixements foscos i incerts, d’aquesta nova consciència apuntalada des de la qüestió identitària que el govern de la Generalitat ha anat adobant dins del cap de molts ciutadans, Catalunya morirà en vida, per l’encallament i l’ofuscació d’un procés il·legal que ha desistit d’escoltar moltes altres veus que estimen la Catalunya que vol formar part del món, que vol ésser, viure, compartir, comunicar, acordar i dialogar com humans que hi vivim al planeta terra.
No tots els/les catalans que vivim a Catalunya estem ficats dins de la caverna independentista, també hi vivim persones que creiem en una Catalunya pacifista, que cerqui noves maneres de fer des del diàleg i la tolerància; que no volem una Catalunya dividida i fracturada; que volem una Catalunya moderna, progressista i federalista, amb un millor finançament, amb una millor educació i un millor sistema sanitari; una Catalunya oberta a la resta de comunitats, a Europa i al Món; una Catalunya curiosa i intel·ligent que permetrà els seus ciutadans percebre el fruit desmesurat d’aquest somni enganyós, i distingir les ombres de la caverna de la veritable realitat.
